Penúltim conte de la col·lecció, aquesta narració ens transporta als temps idíl·lics on les dones “que savien” encara no eren considerades bruixes i, com a tals, perseguides. La protagonista, Llunària, és portada per sa mare a un ermitori, allà dalt al Maestrat, on conviuen algunes d'aquestes dones, i on aprendrà a fer un bon ús dels seus dons.
Però una malaltia s'estén per la Plana, i Llunària baixarà per curar sa mare i els seus germans que, com molts dels pobles de la rodalia, es troben afectats per unes febres tercianes.
Curiosament, per sanar tots aquests malalts, Llunària farà servir un menjar, l'olleta de la Plana, això sí, adobada amb certes herbes medicinals que hi afegeix.
Aquí va la recepta:
Ingredients (per a quatre persones)
-250 grams de fesols
-100 grams de bajoqueta
-250 grams de col de cabdell
-Un tall mitjà de carabassa dolça
-Una safanòria
-Una ceba mitjana
-Una tomaca madura (dos, si són menudes)
-Tres dents d'all
-Dos grapats d'arròs
-Una miqueta de pebre roig
-Un bri de safrà
-Oli i sal
Preparació
La nit abans de fer l'olleta, posem els fesols a remulla. L'endemà, a l'hora de preparar el dinar, comencem rentant la verdura. Al mateix temps posem els fesols a bullir, perquè necessiten coure durant més temps que la resta d'ingredients. Mentrestant, trossegem prou la verdura perquè quede ben cuita i siga còmoda de menjar, en particular la carabassa i la safanòria, que es poden fer a daus. La ceba, la tomaca i l'all s'han de reservar per a fer un sofregit.
Una vegada tenim la verdura preparada, la posem en una olla plena d'aigua, de manera que quede coberta del tot. En això, encenem el foc i afegim una miqueta d'oli, un pessic de sal i el bri de safrà.
Ho deixem bullir fins que es comence a fer una bromera, que hem de llevar. A continuació, baixem el foc i deixem que la verdura vaja fent-se a poc a poc. Quan els fesols estiguen més o menys fets, de manera que es puguen mossegar però encara estiguen durs, els colem i els fiquem en l'olla principal.
Si ens decidim, com Llunària, a afegir arròs a l'olla, ho hem de fer abans que la verdura estiga cuita, tenint en compte que, a partir del moment que posem l'arròs, la mescla no haurà de bullir més de vint minuts.
Amb arròs o sense, hem d'aprofitar el temps que bull l'olla per a preparar el sofregit. Ratllem la tomaca, piquem la ceba i fem un tallet a les dents d'all. Posem una miqueta d'oli en una paelleta i ho escalfem; en això, aboquem els ingredients que acabem de preparar, i també el pebre roig. Ho sofregim tot i, quan estiga fet, ho aboquem a l'olla. Deixem que bulla uns cinc minuts més i, finalment, apaguem el foc, tapem l'olla del tot i la deixem reposar.
Llunària, per cert, adoba l'olleta amb unes herbetes que només ella coneix. Si vostés també tenen algun ingredient secret, poden abocar-lo a l'olla per a donar-li un toc especial o, si no, recórrer a alguna de les nombroses espècies que tenim al nostre abast.
Però una malaltia s'estén per la Plana, i Llunària baixarà per curar sa mare i els seus germans que, com molts dels pobles de la rodalia, es troben afectats per unes febres tercianes.
Curiosament, per sanar tots aquests malalts, Llunària farà servir un menjar, l'olleta de la Plana, això sí, adobada amb certes herbes medicinals que hi afegeix.
Aquí va la recepta:
Ingredients (per a quatre persones)
-250 grams de fesols
-100 grams de bajoqueta
-250 grams de col de cabdell
-Un tall mitjà de carabassa dolça
-Una safanòria
-Una ceba mitjana
-Una tomaca madura (dos, si són menudes)
-Tres dents d'all
-Dos grapats d'arròs
-Una miqueta de pebre roig
-Un bri de safrà
-Oli i sal
Preparació
La nit abans de fer l'olleta, posem els fesols a remulla. L'endemà, a l'hora de preparar el dinar, comencem rentant la verdura. Al mateix temps posem els fesols a bullir, perquè necessiten coure durant més temps que la resta d'ingredients. Mentrestant, trossegem prou la verdura perquè quede ben cuita i siga còmoda de menjar, en particular la carabassa i la safanòria, que es poden fer a daus. La ceba, la tomaca i l'all s'han de reservar per a fer un sofregit.
Una vegada tenim la verdura preparada, la posem en una olla plena d'aigua, de manera que quede coberta del tot. En això, encenem el foc i afegim una miqueta d'oli, un pessic de sal i el bri de safrà.
Ho deixem bullir fins que es comence a fer una bromera, que hem de llevar. A continuació, baixem el foc i deixem que la verdura vaja fent-se a poc a poc. Quan els fesols estiguen més o menys fets, de manera que es puguen mossegar però encara estiguen durs, els colem i els fiquem en l'olla principal.
Si ens decidim, com Llunària, a afegir arròs a l'olla, ho hem de fer abans que la verdura estiga cuita, tenint en compte que, a partir del moment que posem l'arròs, la mescla no haurà de bullir més de vint minuts.
Amb arròs o sense, hem d'aprofitar el temps que bull l'olla per a preparar el sofregit. Ratllem la tomaca, piquem la ceba i fem un tallet a les dents d'all. Posem una miqueta d'oli en una paelleta i ho escalfem; en això, aboquem els ingredients que acabem de preparar, i també el pebre roig. Ho sofregim tot i, quan estiga fet, ho aboquem a l'olla. Deixem que bulla uns cinc minuts més i, finalment, apaguem el foc, tapem l'olla del tot i la deixem reposar.
Llunària, per cert, adoba l'olleta amb unes herbetes que només ella coneix. Si vostés també tenen algun ingredient secret, poden abocar-lo a l'olla per a donar-li un toc especial o, si no, recórrer a alguna de les nombroses espècies que tenim al nostre abast.
1 comentari:
Hello. And Bye. Thank you very much.
Publica un comentari a l'entrada