dimecres, 25 de juliol del 2012

El xiquet que volia canviar el món. Francesc Gisbert

Tot s'acaba pel seu pas, i aquest desè volum dels tretze que té la col·lecció "amb molt de gust" torna a presentar -actualitzada, aggiornada. això sí- els ingredients dels contes típics de la terra.

Un xiquet espavilat com ell sol, posat a treballar sota un amo dolentot, i el consabut joc entre ells dos per veure qui dels dos afluixarà primer i reconeixerà que no està pas content amb allò que l'altre fa.

Trobada amb els bandolers a qui sabrà enganyar, i dels qui salvarà la dona d'aigua que aquests mantenien segrestada i que li regalarà una vareta de virtuts.

Animal que sempre l'acompanya, tan humanitzat que sap parlar i tot, en aquest cas, l'ase Sabut, al que acudirà buscant consell per sortir dels mal tràngols.

Trobada amb la princesa, en aquest cas una mestra d'escola, de qui s'enamorarà, vencent tots els entrebancs que l'autoritat, en aquest cas l'alcalde, els hi posarà.

I final feliç amb l'ajuda de tot el poble.

En poques paraules un excel·lent patchwork dels contes que, de menut, escoltava al caliu del foc davant la xemeneia de casa, mentre féiem esclatar granets de dacsa sobre les brasses.

I la recepta d'avui, l'olla dels músics, típica de la zona d'Alcoi.

Ingredients (per a quatre persones)

-400 grams de fesols blancs i menuts
-Un nap blanc mitjà
-Mig quilo de penques
-Una creïlla gran
-Una ceba menuda
-Quatre botifarrons de ceba
-Una o dues tallades de cansalada
-Una costella de porc
-Una quarta de magre de porc
-Pebre roig dolç
-ou. aigua i sal



Preparació

L'olla dels músics, com totes, s'ha de preparar amb temps, perquè els ingredients han de coure a poc a poc. En una olla fonda i generosa, posem els fesols, que cobrim amb aigua. Ho bullim durant cinc minuts i retirem l'aigua.

A continuació, ho fem tres vegades més, peròconservem l'aigua del tercer bull i, en lloc d'apagar el foc, el mantenim viu, mentre aboquem aigua gelada de tant en tant. És el moment d'incorporar la carn i el nap, que haurem tallat prèviament a trossets.

En un altre perol, més menut, bullim les penques, també trossejades. Mentre bullen les dues olles, posem una miqueta d'oli en una paella per a sofregir la ceba, que haurem tallat molt fina. En començar-se a daurar, afegim el pebre roig dolç i ho remenem a foc lent perquè no es creme. Quan estiga fet, aboquem el sofregit a l'olla principal, on bullen la carn i el nap.

Al cap de mitja hora més, aboquem les penques del perol menut a l'olla gran, on posem també la creïlla, ben trossejada. Ho deixem tot a foc moderat durant una hora, poc dalt o baix, i aprofitem per a parar taula o preparar un aperitiu.

Dos quarts abans de servir l'olla, posem els botifarrons sencers (diuen que si els clavem dos furgadents en forma de creu no es trencaran). En el moment que els fesols comencen a badar-se i els notem tendres en mossegar-los, podrem dir que l'olla està preparada.