En aquest segon llibre de la segona sèrie dels Episodios Nacionales, Pérez Galdós ens transporta a la cort del rei Fernando VII. I ho fa a través d'un personatge secundari al primer llibre, un antic amic i paisà del seu protagonisa, l'afrancesat Salvador Monsalud.
El "Bragas" de "El equipaje del rey José" qui havia abandonat a la seva sort a Salvador Monsalud, és un esplèndid prototip del trepa sociòpata que ha anat ascendint des del seu lloc d'humil escrivà a "las covachuelas" on l'havíem deixat fins al consell privat del rei Fernando, ja sota el nom de don Juan de Pipaón.
I he dit sociòpata i no simplement egòlatra, ja que l'autoretrat que ens brinda en aquestes memòries m'ha acabat resultant tan odiós com el de Patrick Bateman a la novel·la American Psycho o el de Max Aue a la novel·la Les benignes.
En resum, una acurada descripció de la restauració absolutista vista des de l'òptica d'un hereu bord de la tradició picaresca, una òptica ciutadana la qual, com en el cas rural vist a l'anterior novel·la ens anirà introduint a la guerra sense quarter que s'establirà entre conservadors i lliberals, entre absolutistes i constitucionalistes, entre progressistes i reaccionaris.
El "Bragas" de "El equipaje del rey José" qui havia abandonat a la seva sort a Salvador Monsalud, és un esplèndid prototip del trepa sociòpata que ha anat ascendint des del seu lloc d'humil escrivà a "las covachuelas" on l'havíem deixat fins al consell privat del rei Fernando, ja sota el nom de don Juan de Pipaón.
I he dit sociòpata i no simplement egòlatra, ja que l'autoretrat que ens brinda en aquestes memòries m'ha acabat resultant tan odiós com el de Patrick Bateman a la novel·la American Psycho o el de Max Aue a la novel·la Les benignes.
En resum, una acurada descripció de la restauració absolutista vista des de l'òptica d'un hereu bord de la tradició picaresca, una òptica ciutadana la qual, com en el cas rural vist a l'anterior novel·la ens anirà introduint a la guerra sense quarter que s'establirà entre conservadors i lliberals, entre absolutistes i constitucionalistes, entre progressistes i reaccionaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada