diumenge, 5 d’agost de 2012

El equipaje del rey José. Pérez Galdós.

1813, el rei intrús, José Bonaparte, deixa Madrid camí de França. Amb ell, la cort d'espanyols "afrancesats" que l'envoltava, l'exèrcit francès que el protegia, i els "jurats": petit exèrcit d'espanyols sota comandament francès. I diners, obres d'art, i tresors diversos; tot allò rapinyat durant els cinc anys d'estància a Espanya.

Però a Vitòria els esperen els aliats: anglesos, portuguesos, i guerrillers que els infligiran una greu derrota.

I al bell mig d'aquesta narració ubicada a les acaballes de la guerra d'independència, la introducció d'una sèrie de personatges entre els quals destaca Salvador Monsalud, un xicot, fill natural de don Fernando Navarro, circumstància que desconeix, i enamorat de Genara a qui també pretén Carlos Navarro, fill de don Fernando i germà, per tant, de Salvador, tot i que cap dels dos no ho sap.

Aquest Salvador, allistat a l'exèrcit francès com a remei de la seva pobresa, considerarà un deshonor abandonar a la seva sort l'exèrcit que l'ha alimentat, ara que les coses van de mal borràs, cosa que l'enfrontarà amb sa mare, amb la seva enamorada Genara (la cual, tot sigui dit, no sembla gaire bona peça), aprofondirà el seu lliberalisme afrancesat i l'enfrontarà radicalment amb el fanatisme tradicionalista (Déu i Pàtria) dels guerrillers bascos paisans seus.

Aquesta novel·la, primera de la segona sèrie dels "Episodios Nacionales" és doncs una mena de pròleg que ens introdueix a la lluita fratricida entre tradicionalistes i lliberals, lluita que seguirà de forma immediata a la guerrà contra el francès.