dilluns, 16 de juny del 2014

La interpretadora de sueños. Rafael R. Costa

Segona novel·la que llegesc d'aquest autor (la primera fou Valdemar Canaris, novel·la que vaig qualificar al seu moment d'extraordinaria) i em promet que no serà pas l'última.

Història d'uns anys convulsos, els que transcorren entre la fi de la gran guerra i el trencament del pacte Ribbentrop-Mólotov, que se'ns mostren a través de la vida d'una jove vídua jueva, Sarah Georginas Parker, a qui veurem relacionar-se amb el més granat de la intel·ligència i el poder de l'època.

Gent com Franz Kafka, Sigmund Freud, Anna Freud, Harry Houdini, Ernest Hemmingway, Scott Fizgerald, Chaim Weizmann o el mateix Adolf Hitler desfilen per unes pàgines que se m'han fet curtes.

Perquè aquesta narració apassionant no és una lliçó d'història, o no és només una lliçó d'història, és una tragèdia. Una tragèdia on la protagonista està a mercè dels déus (o d'un destí inclement i cec) com una fulla sota un vendaval. I com a tal tragèdia acaba, amb un final tan casual, inesperat i tràgic com la resta de la seua vida.