dimarts, 24 de juny de 2014

El gran retrato. Dino Buzzati

Sóc fan de Buzzati des dels disset anys quan, setembre del 1968, a un quiosc de l'estació de tren de Granada, camí d'Almeria, vaig comprar un llibre de butxaca de la col·lecció "Clásicos del siglo XX" titulat "Pánico en la Scala - El perro que ha visto a Dios". Llibre que, per cert, he comprat i perdut diverses vegades (la pantanada del 82, i algun amic que no me'l tornà mai) fins que va quedar descatalogat.

Tornant a l'últim relat d'ell que he llegit, El gran retrat, una nouvelle com diuen els francesos, una narració entre el conte i la novel·la, m'ha semblat esplèndid. Una revisió del mite de Frankestein que, n'estic segur, hagués entusiasmat a Mary Shelley.

Magnífic.