La primera vegada que vaig saber alguna cosa d'aquest escriptor galès fou a El retorn dels bruixots. Més tard, en una col·lecció de contes a Alianza Editorial, Els mites de Cthulhu, també se'l mencionava.
I, efectivament, pel que he pogut constatar, és un clar antecedent de Lovecraft. Amagant, deixant entreveure més que dient, ens submergeix a través d'una espècie de diari, a un món recòndit, accessible només per als iniciats, on les nimfes o fades, la gent blanca del títol, és viva i present, i capaç d'influir a la vida de la gran majoria que desconeix i minusvalora el perill.
Un món on el Mal, amb majúscules, existeix.
Imagine que aquest nou estil de literatura de l'horror, successor de l'anomenada literatura gòtica, suposà un revulsiu, però no acaba de fer-me el pes.
I, efectivament, pel que he pogut constatar, és un clar antecedent de Lovecraft. Amagant, deixant entreveure més que dient, ens submergeix a través d'una espècie de diari, a un món recòndit, accessible només per als iniciats, on les nimfes o fades, la gent blanca del títol, és viva i present, i capaç d'influir a la vida de la gran majoria que desconeix i minusvalora el perill.
Un món on el Mal, amb majúscules, existeix.
Imagine que aquest nou estil de literatura de l'horror, successor de l'anomenada literatura gòtica, suposà un revulsiu, però no acaba de fer-me el pes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada