dimecres, 28 d’agost de 2013

Naturaleza casi muerta. Carme Riera

Feia temps que no llegia res de Carme Riera. Encara recorde aquell primer llibre de contes "Te deix amor la mar com a penyora", que em va mostrar una altra escriptora de Mallorca, amb el seu llenguatge extraordinàriament ric, que em feia descobrir a cada pas noves paraules.

Després vingueren "Jo pos per testimoni les gavines" o "Dins el darrer blau".

Avui, en aquesta col·lecció de novel·la negra d'El País, m'hi trobe amb una història ambientada a l'UAB, on la desaparició d'un estudiant romanès d'Erasmus, desencadena una sèrie de quatre assassinats on la policia va pegant bacs d'error en error, influïts per les presses i pressions que tant la pròpia Universitat com els mitjans exerceixen sobre ells.

Frenètica.