dilluns, 26 d’agost de 2013

La muerte de Amalia Sacerdote. Andrea Camilleri

Fa uns anys vaig llegir d'una tirada sis o set novel·les de Camilleri, totes elles amb un protagonista molt especial, l'inspector Montalbano.


Aquesta, però, té un altre protagonista: Michele Caruso, director del telediari regional de la RAI a Palerm que s'hi veurà obligat a nadar i guardar la roba, a prescindir d'exclusives, ja que el presumpte implicat a l'assassinat d'Amàlia, resulta que és fill d'un destacat polític de l'illa.

Michele, doncs, com a responsable d'uns informatius que tothom considera neutrals, però que tothom intenta aprofitar, és convertirà en un observador privilegiat i alhora influent, les decisions del qual seran guiades (i també aprofitades) per uns i altres en vistes a dur l'aigua a llur molí.

Assistim, a través dels ulls del nostre protagonista, a un ball d'advocats i de responsables de la investigació policial que acabarà amb un resultat ràpid i beneficiós per a totes les parts implicades (i no implicades: el propi Caruso s'haurà desempallegat d'un possible competidor i tornarà amb la dona que l'havia abandonat feia uns anys), però, això sí, clarament dubtós.

Com el títol original "La rizzagliata" indica, tot lo món ha llançat la seua xarxa de pesca, el seu esparver, el seu "rezzàglio", del qual escaparan els peixos més grossos i espavilats, i en el qual quedaran atrapats els peixos més menuts i més enzes.


Novel·la, com diu l'autor, més que negra, històrica. Només que reflectint la més rabiosa actualitat.