dilluns, 3 de juny del 2013

La noche de los trífidos. Simon Clark

Que, l'any 2001, cinquanta anys més tard, algú escriga la continuació d'un llibre escrit d'un altre autor, el 1951, pot haver estat pensat amb tota la bona intenció com un homenatge, però no deixa de ser un acte fallit, almenys en aquest cas que ens ocupa.

La frescor d'un relat original nascut de la guerra freda, de la por a la guerra atòmica, la guerra química, la guerra biològica, queda substituïda per una narració d'aventures que bé podríem titllar d'antiquada, on el fill del protagonista de l'anterior novel·la, un dels habitants de la colònia que els humans han establit a l'illa de Wight, arribarà, involuntàriament, a Amèrica on hi haurà de prendre partit entre un Manhattan aparentment paradisíac i encisador i una altra colònia, els auto-anomenats llenyataires, uns proscrits qualificats de bandits per les autoritats de Manhattan, però que, no obstant, acabaran mostrant-se com els veritables demòcrates.

I tot, sota l'amenaça dels trífids, aquells vegetals capaços de caminar i d'atacar els homes, que estan competint amb aquests pel domini del planeta.

Prescindible.