Reprenc aquest bloc un any després d'haver-lo abandonat, un any sense escriure sobre els llibres que no he deixat de seguir llegint
I ho faig amb una re-lectura de Poderes terrenales, una novel·la enorme d'un escriptor desgraciadament poc publicat en Espanya, Anthony Burgess, el conegut autor de la novel·la en que es basa la sensacional pel·lícula de Stanley Kubrick, A Clockwork Orange, més coneguda ací pel títol de La Naranja Mecánica.
I parlo d'una novel·la enorme, no només en extensió sinó en intencions i en qualitat. Una novel·la falsament autobiogràfica que ens impulsa a confondre el protagonista-narrador, Kennet Toomey -un vell i famós novel·lista britànic, homosexual, i resident a Malta, amb el propi escriptor.
A través d'un encàrrec per esclarir, com a testimoni que fou, un possible miracle de l'anterior papa, emparentat amb ell -el germà del papa s'havia casat amb la germana de l'escriptor- i amb qui havia mantingut una llarga relació d'amistat fraternal, ens conta la història del segle passat des de l'inici de la primera guerra mundial fins als últims anys del segle.
Si bé el món que ens presenta no és exactament el que coneguem -i no només pel papa que s'assembla molt a Joan XXIII però que, evidentment no ho és, o per la invenció d'un escriptor que guanyà el premi nobel de literatura de 1935, amb una obra tan ben descrita i recomanada que t'entren ganes d'anar a la llibreria i demanar-la- es tracta d'un món fàcilment reconeixible, tan proper que acabarà sent més nostre que el que ens trobem cada matí.
Cap comparació amb el que vaig llegir fa uns mesos de Ken Follet, La caída de los gigantes
Sense cap dubte, una novel·la indispensable.
I ho faig amb una re-lectura de Poderes terrenales, una novel·la enorme d'un escriptor desgraciadament poc publicat en Espanya, Anthony Burgess, el conegut autor de la novel·la en que es basa la sensacional pel·lícula de Stanley Kubrick, A Clockwork Orange, més coneguda ací pel títol de La Naranja Mecánica.
I parlo d'una novel·la enorme, no només en extensió sinó en intencions i en qualitat. Una novel·la falsament autobiogràfica que ens impulsa a confondre el protagonista-narrador, Kennet Toomey -un vell i famós novel·lista britànic, homosexual, i resident a Malta, amb el propi escriptor.
A través d'un encàrrec per esclarir, com a testimoni que fou, un possible miracle de l'anterior papa, emparentat amb ell -el germà del papa s'havia casat amb la germana de l'escriptor- i amb qui havia mantingut una llarga relació d'amistat fraternal, ens conta la història del segle passat des de l'inici de la primera guerra mundial fins als últims anys del segle.
Si bé el món que ens presenta no és exactament el que coneguem -i no només pel papa que s'assembla molt a Joan XXIII però que, evidentment no ho és, o per la invenció d'un escriptor que guanyà el premi nobel de literatura de 1935, amb una obra tan ben descrita i recomanada que t'entren ganes d'anar a la llibreria i demanar-la- es tracta d'un món fàcilment reconeixible, tan proper que acabarà sent més nostre que el que ens trobem cada matí.
Cap comparació amb el que vaig llegir fa uns mesos de Ken Follet, La caída de los gigantes
Sense cap dubte, una novel·la indispensable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada