Aquesta novel·la, Oscura segona d'una trilogia encara inacabada "Trilogia de la Oscuridad" amb clara vocació de best-seller, del prestigiós director de cinema Guillermo del Toro i l'escriptor Chuck Hogan, em recorda, com ho feia la primera part, Nocturna, la versió cinematogràfica americana clàssica, la de Soy Leyenda, la de El último hombre vivo, la de El hombre Omega, la de Vampiros de Carpenter. Res a veure per tant amb tota la revisió feta sobre el mite vampíric, amb aquests vampirs edulcorats capaços de coexistir i, si cal, conviure amb la raça humana.
Res a veure tampoc amb l'aristocràtic comte Dràcula de Bram Stocker, ni amb les introspeccions psicològiques dels protagonistes de la famosa novel·la.
Els vampirs de Del Toro, són els monstres coneguts, implacables, amb ganes de menjar-se literalment el món, combatuts a la desesperada per un grup mínim de persones: una parella de doctors especialitzats en la lluita contra les epidèmies víriques, entre els que sorgeix una certa relació sentimental, un exterminador de rates, un pandiller hispà i un vell professor Setrakian, qui, d'alguna forma m'ha fet recordar el Dr. Van Helsing (es deia així en aquella pel·lícula?) del Baile de los Vampiros.
Allò que vull dir amb aquests comentaris és que, tot i que no és una gran novel·la, sí que acaba fent-te mantenir l'atenció, sí que acaba fent-te desitjar girar pàgina per saber com se podran salvar els nostres herois quan ja tot sembla perdut.
Ritme cinematogràfic, aventures que visualitzes només tancant els ulls, i de vegades sense... supose i espere que algun dia Del Toro o algun altre la portaran a les sales de projecció.
Res a veure tampoc amb l'aristocràtic comte Dràcula de Bram Stocker, ni amb les introspeccions psicològiques dels protagonistes de la famosa novel·la.
Els vampirs de Del Toro, són els monstres coneguts, implacables, amb ganes de menjar-se literalment el món, combatuts a la desesperada per un grup mínim de persones: una parella de doctors especialitzats en la lluita contra les epidèmies víriques, entre els que sorgeix una certa relació sentimental, un exterminador de rates, un pandiller hispà i un vell professor Setrakian, qui, d'alguna forma m'ha fet recordar el Dr. Van Helsing (es deia així en aquella pel·lícula?) del Baile de los Vampiros.
Allò que vull dir amb aquests comentaris és que, tot i que no és una gran novel·la, sí que acaba fent-te mantenir l'atenció, sí que acaba fent-te desitjar girar pàgina per saber com se podran salvar els nostres herois quan ja tot sembla perdut.
Ritme cinematogràfic, aventures que visualitzes només tancant els ulls, i de vegades sense... supose i espere que algun dia Del Toro o algun altre la portaran a les sales de projecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada