dimarts, 6 d’abril del 2010

L'Odisea. Homer

Ahir acabí de llegir l'Odisea.

Possiblement, si no em falla la memòria, vaig intentar llegir-la a la meua joventut, però el que és cert és que no la recordava. No vull dir que no em sonés a cosa sabuda, perquè la història ha estat repetida milers de vegades, tant al cinema com als papers

Grandíssima novel·la d'aventures, amb un tempo que ja voldrien molts narradors actuals, que et fa desitjar seguir i seguir la lectura, per veure com resol la narració l'autor. Narració com abans deia, absolutament coneguda de tothom.

I és que si l'Ilíada era una crònica de guerra d'uns pocs dies, l'Odisea és la narració d'un viatge de retorn, permanentment obstaculitzat pels déus i pel destí.

En fí, l'he llegida en castellà, en una traducció que primava el ritme dels versos, i ara em quede esperant la propera traducció al català de València que he sabut que prepara el meu admirat J.F. Mira.

Promet no perdre-me-la.