dimarts, 23 de març de 2010

Anatema. Neal Stephenson

Neal Stephenson és, possiblement, un dels grans escriptors de ciència ficció del moment.

Rectifique. Neal Stephenson és, possiblement, un dels millors divulgadors científics del moment, que, a més a més, és un bon novel·lista.

Després del tour de force del seu "Cicle Barroc" on ens narrava el naixement de la ciència moderna en una sèrie de novel·les d'aventures dignes d'un Jules Verne o d'un Salgari, ara es despenja amb una trepidant història en Arbre, un planeta dividit en dues grans faccions que coexisteixen com aigua i oli, sense barrejar-se: la secular i la "concentual". Dos grups enfrontats que es veuran abocats a col·laborar estretament i incondicional, davant l'arribada d'uns invasors alienígenes, estranyament similars als natius d'Arbre.

Fins aquí un llibre que m'ha recordat "Càntic a Sant Leibowitz", o "Cita amb Rama", o "De la Terra a la Lluna", per citar només tres exemples dels que participa aquesta narració.

Però, per mi, que he estudiat Física a la Universitat, un recordatori de la Mecànica Quàntica, de les geometries no euclidianes, de les teories platòniques. I, en aquest aspecte m'ha recordat "El món de Sofia" o "El número de la bèstia"

Bé, ara a esperar impacient el pròxim llibre.