dijous, 29 de gener de 2009

Los ojos de Heisenberg. Frank Herbert

Torne a rellegir aquesta novel·la, "Los ojos de Heisenberg", d'un dels meus escriptors preferits de ciència ficció, Frank Herbert.

Frank Herbert no és solament l'autor d'una de les més interessants sagues, d'un dels més aconseguits universos de la ciència ficció, la trilogia Dune i totes les seqüeles i preqüeles actualment continuades pel seu fill. També és un dels autors més preocupat pel medi ambient, per la manipulació genètica i per l'evolució humana facilitada per certes drogues o per implants mecànico-biònics.

En aquesta narració torna a visitar un "brave new  world" huxlerià, allò que en feliç traducció hispana hom coneix com un món feliç i la seua radical i indefugible inestabilitat essencial, amb la seua ineludible caducitat.

En aquest cas el món es troba classificat entre els Optimen dirigents, pràcticament immortals i estèrils, els Sterri, estèrils com el seu mateix nom indica, els Folk, gent normal, amb capacitat de descendència, però que només pot reproduir-se amb el necessari permís dels Optimen, i una gestació exògena genèticament controlada i supervisada per una sèrie de metges especialitzats i indefinidament clonats.

Però l'equilibri esdevindrà amb el temps, milers d'anys, precari: dins dels Folk, un cert grup amagat, una secta, recolzats pels proscrits i aparentment extingits cyborg (a mitjan camí entre home i robot) conspira per aconseguir embrions viables i tornar a donar-li pas a la naturalesa, a una evolució interrompuda fa tant de temps per la enginyeria genètica imposada pels Optimen a través de l'obligatòria fecundació artificial.

Lluita de poder, per tant, entre dues classes irreconciliables, Optimen i Cyborg, que acabarà guanyant el grup menys especialitzat i, per tant, versàtil: els Folk.

Com dic, una altra visió bastant reeixida de la utopia ja descrita per Huxley, aquesta escrita en 1967.

2 comentaris:

Uru ha dit...

No sé pas com pots llegir tantíssim!!!!!
Aquesta novel·la té molt bona pinta. Aquest autor, ja saps, m'encanta. No és gens recargolat, la seva literatura entra fàcil i ràpidament i sempre en vols més.
Aquests grans autors sempre acaben per fer-me sentir que mai no els arribaré a la sola de la sabata... Snif!!!
Per cert....
Julio només em faltes tu per llegir la comèdiaaaa
Cada dia miro si hi ets i... sense el teu vist-i-plau no és el mateix!!! mira que he escrit un altre final per a en Xarbet (aquest sí que li ha agradat) em manques tuuuuu
Petonassos expectants!

lola ha dit...

Hola Julio lo primero que me ha venido a mente al ver el nombre de este autor, que no he leído ha sido la novela "El señor de las Moscas", ..por asociación de Ideas ...y porque fue cuando yo tuve conciencia de la existencia de este autor..ya que él también fue premiado por "saga DUNE"...que según engo entendido uno de los dos últimos episodios fue publicado el año pasado...

las mayores referencias suyas las tengo de artículos de prensa..

Parece ser que los últimos años de su vida los vvión en una granja ya que era gran amante de la naturaleza..

Hace ya bastantes años me regalaron un libro suyo "Los creadores de Dios",..pero aún no lo he leído ..ahora sí que lo leeré porque tengo mucho más tiempo...

hará un par de años me hablaron muy bien también de una obra suya que creo se llama "El efecto Lazaro"

Gracias por estos ánimos para leerlo..un beso