divendres, 11 de setembre del 2015

Ve y pon un centinela. Harper Lee.

Jean Louise, Scout, s'ha fet gran i viu a Nova York, molt lluny del seu poble, Maycomb, Alabama. Quan torna a passar uns dies les coses han canviat i molt. O així ho percep. Son pare, Atticus, Henry (Hank) el seu etern enamorat, sa tia Alexandra, el seu oncle Jack, la seua tata, Calpúrnia, tots, tots l'han traïda. L'acceptació de que ningú no és perfecte, ni tan sols son pare, la conduirà a la maduresa.

Se'm fa difícil acceptar que aquest llibre siga anterior al famós Matar un rossinyol, tal com diuen els diaris. Em sembla molt més probable que tant Matar un rossinyol com aquest Vés i aposta un sentinella, tinguen un origen comú en un manuscrit que m'agradaria llegir.

Si el primer era una defensa abrandada del respecte a la comunitat negra, el segon ho és de la llibertat d'expressió, del ciutadà front a l'estat, en una paraula del mode de vida americà, encara que això supose haver de permetre l'existència d'organitzacions com el KKK. Un joc d'equilibris a tots els nivells.

De qualsevol forma, encara que és recomanable llegir-los amb l'orde d'aparició, els continus flash-backs li donen una certa independència al darrer.

Una gran novel·la en dos llibres.