diumenge, 10 de novembre de 2013

El nombre del viento. Patrick Rothfuss

Un llibre que duia temps dormitant a la biblioteca sense que m'atrevís a encetar-lo. I, per fi, l'altre dia el vaig agafar. Només tinc un paraula: apassionant.

Un taverner, en un poble perdut, és reconegut per Cronista, un famós escrivà rodamón a qui ha salvat d'una mort segura la nit anterior. Aquesta circumstància serà l'inici de la narració per part del fals hostaler de la seua vida.

On comença i on acaba allò que és real? Com distingir les llegendes acumulades sobre el protagonista? Embelleix o ennegreix la història el narrador?

Preguntes sense resposta i sense cap importància, perquè quan un narrador parla els oients han de callar, escoltar i acceptar. Més tard arribarà el moment de triar i muntar una altra història més: la de l'oient/lector, per poder contar-la a uns altres oients i així anar engrandint-la, escampant-la, diversificant-la.

Els tresors rebuts, només ho són si els comparteixes.

Ara sé que he de llegir el següent llibre. Però abans en llegiré algun altre per reduir la tensió, per augmentar el desig. Per poder gaudir-ne com si fos, de nou, una primera vegada.