dissabte, 2 de novembre de 2013

Con el agua al cuello. Petros Màrkaris

Grècia ja s'hi troba en plena crisi. Els funcionaris (el comissari Kharitos entre ells) comencen a sofrir les conseqüències: retallada en les pagues extres, salt endavant en l'edat de jubilació... Les manifestacions als carrers d'Atenes se succeeixen dia sí, dia també, comencen a saber-se els primers suïcides...

I enmig de tot aquest maremàgnum un banquer jubilat apareix mort a sa casa, decapitat.

Com ja hem vist a anteriors novel·les de la sèrie, la guerra soterrada entre els distints cossos de policia aflora immediatament. I, malgrat la resistència de Kharitos, el cas és adjudicat a la brigada anti-terrorista, cosa que no impedeix que el nostre comissari, mal que bé i fent la viu-viu, continue investigant pel seu compte i risc.

Però al primer assassinat, li'n segueixen més, tots amb la mateixa firma: decapitació per espasa, i una D llatina (no oblidem que estem a Grècia on l'alfabet és el grec)

Com passa amb el comissari Maigret a qui cada cop s'hi assembla més, amb la resolució del cas acabarà transmetent-nos l'empatia per l'assassí; ja ho va fer a l'anterior novel·la de la sèrie: Mort a Istanbul. Un assassí moribund que no fa més que arribar allà on la justícia humana no podria (ni, en cap cas, deuria) arribar mai.