dimarts, 12 de juliol del 2011

Pisando los talones. Henning Mankell

Coneixem els nostres companys de treball amb qui passem, segurament, més hores que amb la pròpia família?

Una altra novel·la, la setena, de la sèrie del detectiu Wallander.

Com en les anteriors, un assassí en sèrie porta de cap les forces policials d'Ystad.

La desaparició d'uns joves, que celebraven una festa la nit de sant Joan, s'hi barreja amb l'assassinat de Svedberg, un dels companys de Wallander qui, així ho sembla, havia estat investigant sobre aquesta desaparició.

Quan els cadàvers d'aquests joves apareixen, les pitjors sospites es confirmen i comencen les preguntes sense resposta.

És l'assassí dels joves el mateix que ha matat Svedberg?

Qui és la misteriosa dona, una foto de la qual troben a l'apartament de Svedberg?

Quina relació tenia aquesta dona, amb Svedberg, i amb els crims?

Pot ser que Svedberg hagi estat homosexual?

Com podia el criminal saber tantes coses dels joves assassinats, o també d'una parella de novençans assassinats a la sessió de fotos post boda?

De mica en mica les respostes, certeres unes, errades unes altres, aniran aproximant-los al perfil de l'assassí, sense saber mai i són els policies qui l'estalonen, o a l'inrevés, és la policia l'estalonada per l'assassí.

Apassionant, com sempre, tot sigui dit.