dilluns, 11 de juliol de 2011

La quinta mujer. Henning Mankell

Un observador d'ocells mort a una trampa amb estaques de bambú com per caçar feres de la selva, l'amo d'una floristeria nu, lligat a un arbre i estrangulat, un altre home ofegat dins d'un sac a un llac...

Quines coses tenen en comú?

En aquesta novel·la, sexta de la sèrie del detectiu Wallander, Mankell ens adverteix dels perills dels justiciers, dels venjadors.

Cert que tots els morts, en un moment o altre havien fet mèrits de sobra per acabar a la presó, que tots ells havien estat maltractadors i fins i tot assassins, però la persona, finalment una dona, que havia iniciat aquesta particular vendetta en nom d'algunes dones maltractades que ha anat coneixent, acabarà quasi matant una policia.

Igual que l'il·legal grup de vigilants que s'ha format a la ciutat, acabarà quasi matant un pobre xicot que s'ha equivocat, en la nit, de carretera.

I el detectiu Wallander acabarà demanant-se per què, els seus companys, senten certa simpatia, malgrat tot, amb l'assassina múltiple.