Fa poc, la dona em va regalar aquest segon best seller de l'Ildefonso Falcones, "La mano de Fátima" (reconec no haver llegit encara "La Catedral del mar" però després d'aquest, promet emmenar el meu error).
Llibre històric? diguem que fulletó magníficament documentat i ambientat a l'Espanya de principis del segle dissetè. I, si us plau, aclarim les coses, el qualificatiu de fulletó no és, de cap manera, ni en cap sentit, pejoratiu. Sóc un incondicional lector de Dickens, del Dickens de, posem per exemple, Oliver Twist.
Aquesta vida del morisc Hamid ibn Hamid, alias Hernando Ruíz, per més que exagerada (en aquest sentit em decanto més per la novel·lística russa a l'anglesa, ja que no intenta encabir en un únic personatge tota l'acció) és com una muntanya russa, tant que hi ha per acabar marejat.
I algunes coses a agrair-li a l'autor:
que el final no sigui l'esperat, el que ens hagués, segurament, donat Dickens;
que m'hagi fet interessar per coses que desconeixia, com la biblioteca plúmbia o l'evangeli de Bernabéu;
que s'hagi posat clarament a favor dels vençuts, encara que aquests siguin els moriscs finalment expulsats.
I, encara que no li hagués vingut mal una mica més d'atenció al joc polític internacional, només mínimament apuntat, lectura ben recomanable per a qui vulgui saber com podem arribar a ser de fillsdeputa els homes contra aquells que no pertanyen a la nostra tribu.
Ah, i llegiré La Catedral del Mar. M'han entrat les ganes.
Llibre històric? diguem que fulletó magníficament documentat i ambientat a l'Espanya de principis del segle dissetè. I, si us plau, aclarim les coses, el qualificatiu de fulletó no és, de cap manera, ni en cap sentit, pejoratiu. Sóc un incondicional lector de Dickens, del Dickens de, posem per exemple, Oliver Twist.
Aquesta vida del morisc Hamid ibn Hamid, alias Hernando Ruíz, per més que exagerada (en aquest sentit em decanto més per la novel·lística russa a l'anglesa, ja que no intenta encabir en un únic personatge tota l'acció) és com una muntanya russa, tant que hi ha per acabar marejat.
I algunes coses a agrair-li a l'autor:
que el final no sigui l'esperat, el que ens hagués, segurament, donat Dickens;
que m'hagi fet interessar per coses que desconeixia, com la biblioteca plúmbia o l'evangeli de Bernabéu;
que s'hagi posat clarament a favor dels vençuts, encara que aquests siguin els moriscs finalment expulsats.
I, encara que no li hagués vingut mal una mica més d'atenció al joc polític internacional, només mínimament apuntat, lectura ben recomanable per a qui vulgui saber com podem arribar a ser de fillsdeputa els homes contra aquells que no pertanyen a la nostra tribu.
Ah, i llegiré La Catedral del Mar. M'han entrat les ganes.
1 comentari:
El Falcones em fa una mica de por. Suposo que tinc prejudicis contra els escriptors de dretes, i aquest és del PP. Això és fàcil i fins i tot demagògic, però entre els centenars de milers de novel·les que hi ha i que no podré llegir en una sola vida, de moment prescindiré d'ell. Tot i que també fos molt conservador, prefereixo perdre hores amb el Dickens. Jo opto pel Club Pickwik.
Publica un comentari a l'entrada