Fa uns anys, a Coïmbra, de viatge per Portugal amb la família, em vaig quedar bocabadat contemplant com un obrer, a la plaça de la universitat, anava trencant amb un martell pedrots de diversos colors, col·locant-los a continuació sobre el sòl del carrer en una mena d'intermedi entre empedrat i mosaic.
Aquests dies, llegint aquesta novel·la de Rafik Schami, "El lado oscuro del amor" m'ha vingut la mateixa impressió d'acolorit mosaic de capítols, cada un dels quals una història curta, un conte que podria ser llegit independentment, tots ells al servei d'una història d'amor prohibit entre Farid (Romeo) i Rana (Julieta) dins de la història recent d'un país (Síria, però també Líban) on fins no fa res convivien cristians ortodoxos, catòlics, musulmans, asiris, drusos, palestins.
A Rafik Schami el coneixia d'antic, d'un extraordinari llibre de contes: "Els narradors de la nit" que havia estat la meua introducció a la zona.
Més tard, vaig continuar amb un altre escriptor cristià de la zona, aquest libanès, Amin Maalouf de qui aconselle qualsevol dels seus llibres, però possiblement "Orígens", una història de la seua família, novel·lada és clar, seria el millor complement a aquesta novel·la.
No cal que us diga que encara estic enlluernat. Tant que els pròxims posts meus al meu bloc general a la secció "dimecres relats d'altri" durant el mes d'abril el dedicaré a pujar uns quants capítols d'aquest llibre.
Aquests dies, llegint aquesta novel·la de Rafik Schami, "El lado oscuro del amor" m'ha vingut la mateixa impressió d'acolorit mosaic de capítols, cada un dels quals una història curta, un conte que podria ser llegit independentment, tots ells al servei d'una història d'amor prohibit entre Farid (Romeo) i Rana (Julieta) dins de la història recent d'un país (Síria, però també Líban) on fins no fa res convivien cristians ortodoxos, catòlics, musulmans, asiris, drusos, palestins.
A Rafik Schami el coneixia d'antic, d'un extraordinari llibre de contes: "Els narradors de la nit" que havia estat la meua introducció a la zona.
Més tard, vaig continuar amb un altre escriptor cristià de la zona, aquest libanès, Amin Maalouf de qui aconselle qualsevol dels seus llibres, però possiblement "Orígens", una història de la seua família, novel·lada és clar, seria el millor complement a aquesta novel·la.
No cal que us diga que encara estic enlluernat. Tant que els pròxims posts meus al meu bloc general a la secció "dimecres relats d'altri" durant el mes d'abril el dedicaré a pujar uns quants capítols d'aquest llibre.
1 comentari:
TE AGRADEZCO MUCHO TU AVISO jULIO...lO SEGUIRÉ ..Ya he visto que me va a encantar ...Estas historias de amor plátonico cuando se contraponen familiones , regiones...me encantan....
Además a mi hora me apetece leer cosas de este tipo...
Desde ayer tengo el libro,..Da la casualidad que vino mi hermano de Fiñana al médico...y pasaron por aquí...Y vino a cuento que le comenté tu correo ...Le dejé que se llevara para leer "Naradores de la Noche",..sobre todo a mi cuñada le gusta mucho leer...
Y como el viernes es mi santo...me preguntó quería y le dije que el libro...y ya me lo dejó aquí ...es gordito..así que lo leeré con calma...Manolo el amigo que estuvo con nosotros comiendo también s eha apuntado...porque ahora viaja con el camión ...y dice que en las paradas obligadas tiene mucho tiempo para leer , así es que seguramente lo leerá él antes que yo...
Es de la editorial alamandras.sl...
Así es que yo de momento voy a seguir este mes los capitulos tuyos como introducción pero lo leeré entero ...ya ayer estuve hojeándolo...
un beso
Publica un comentari a l'entrada