Que Joan Francesc (Quico) Mira és un dels millors articulistes actuals en català, és cosa que poca gent s'atreviria a dubtar. Que és un dels grans novel·listes que tenim al país, només cal llegir la trilogia de València (Els treballs perduts, Purgatori i el Professor d'història) o Borja Papa, introspectiva autobiografia de Roderic Borja, el gran Alexandre VI que gosà repartir el món entre Espanya i Portugal al tractat de Tordesillas.
A més a més, arriscat i afortunat traductor dels grans clàssics de la literatura occidental, tant del grec (L'Odissea, Els Evangelis) com de l'italià (La Divina Comèdia)
Aquests dies he tingut el plaer de llegir un assaig de fa vint anys, Sobre la nació dels valencians, reeditat fa molt poc i rebatejat amb el nom molt més ajustat de "La nació dels valencians", amb unes poques, escasses, notes a peu de pàgina que no fan sinó refermar allò que, quan va ser publicat, semblaven intuïcions potser agosarades.
No és estrany que, en plena batalla de València, la seua postura moderada desfermara entre certs lectors que tot s'ho queden a ull, agres reaccions contra un contingut que consideraven traïa una pàtria que no acabava d'arrancar el vol. Però ara, ben llegit i paït, des d'una distància temporal que ens permet una certa objectivitat, comprenem que les seues afirmacions no eren sinó el fruit d'una visió crítica, ben cimentada, i que no oblidava mai l'utopia del restabliment, lent però cert, del país.
Un llibre que cal llegir.
A més a més, arriscat i afortunat traductor dels grans clàssics de la literatura occidental, tant del grec (L'Odissea, Els Evangelis) com de l'italià (La Divina Comèdia)
Aquests dies he tingut el plaer de llegir un assaig de fa vint anys, Sobre la nació dels valencians, reeditat fa molt poc i rebatejat amb el nom molt més ajustat de "La nació dels valencians", amb unes poques, escasses, notes a peu de pàgina que no fan sinó refermar allò que, quan va ser publicat, semblaven intuïcions potser agosarades.
No és estrany que, en plena batalla de València, la seua postura moderada desfermara entre certs lectors que tot s'ho queden a ull, agres reaccions contra un contingut que consideraven traïa una pàtria que no acabava d'arrancar el vol. Però ara, ben llegit i paït, des d'una distància temporal que ens permet una certa objectivitat, comprenem que les seues afirmacions no eren sinó el fruit d'una visió crítica, ben cimentada, i que no oblidava mai l'utopia del restabliment, lent però cert, del país.
Un llibre que cal llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada