Tot i que aquesta segona novel·la de la trilogia del Baztán, hom pot considerar-la una història completa i autosuficient, m'atrevesc a assegurar que les relacions entre aquesta, l'anterior i, previsiblement la següent, facen totalment aconsellable la lectura consecutiva de les tres.
Si en la primera, El Guardià invisible, assistíem a la ruptura del bloqueig infantil que patia la inspectora Amaia, en aquesta la màgia -i no només la literària-, la mitologia adquireix carta de naturalesa.
I quan parle de màgia i de mitologia no vull dir que aquesta novel·la no continga tots els ingredients d'una bona novel·la negra. Cert que l'inductor és una persona ressentida, intel·ligent i manipuladora, però persona de carn i ossos, al cap i a la fi, però tant l'amenaça que sobrevola Amaia i el seu fill, com els ajuts que rep excedeixen el camp psicològic entrant en el terreny màgic de la mitologia.
Apassionant.
Si en la primera, El Guardià invisible, assistíem a la ruptura del bloqueig infantil que patia la inspectora Amaia, en aquesta la màgia -i no només la literària-, la mitologia adquireix carta de naturalesa.
I quan parle de màgia i de mitologia no vull dir que aquesta novel·la no continga tots els ingredients d'una bona novel·la negra. Cert que l'inductor és una persona ressentida, intel·ligent i manipuladora, però persona de carn i ossos, al cap i a la fi, però tant l'amenaça que sobrevola Amaia i el seu fill, com els ajuts que rep excedeixen el camp psicològic entrant en el terreny màgic de la mitologia.
Apassionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada