dijous, 17 de gener de 2013

Tenemos que hablar de Kevin. Lionel Shriver.

Són els pares els últims responsables dels pecats i els crims dels fills?

Les llargues hores d'espera a l'hospital arran de la malaltia d'un familiar, m'han permès finalitzar ràpidament la lectura d'aquest apassionant llibre on la mare d'un jove assassí, un monstre autor d'una massacre a l'institut on estudia, repassa la vida del fill, i les seves interaccions amb ella, amb son pare, i amb la seva germana menuda.

Narració escrita en forma epistolar, amb extenses cartes dirigides al marit absent on, a poc a poc, va desgranant les difícils relacions mare-fill (entre l'odamor i l'amodi com diria el professor Kreyssler), les aparentment magnífiques relacions pare-fill, i les unidireccionals relacions germana-germà.

La història registra un progressiu crescendo des del naixement de Kevin fins al clímax de l'assassinat múltiple amb una inesperada (i tanmateix lògica) revelació final.

I les inevitables preguntes: es podria haver evitat el crim? hi existia alguna oportunitat de preveure el desastre? Fins on arriba la responsabilitat dels pares?

Apassionant, torno a repetir.