Acabo de llegir aquesta cinquena entrega de la saga d'espasa i bruixeria "Canción de hielo y fuego" (les quatre novel·les anteriors "Juego de tronos", "Choque de reyes", "Tormenta de espadas" i "Festín de Cuervos" les vaig poder llegir pràcticament d'una tirada) i em torno a treure el barret per la capacitat del novel·lista de crear un món tan complet i versemblant malgrat la multitud d'elements fantàstics que conté.
I continuo fent-me creus de la facilitat de l'autor per a desprendre's de personatges aparentment centrals com, per exemple, en aquesta darrera novel·la, John Nieve, assassinat pels seus propis companys en una escena que recorda la mort de Juli Cèsar.
O de crear moments èpics com el del primer vol de Daenerys sobre un dels seus tres dragons, escena que m'ha recordat la primera cavalcada a lloms del cuc d'espècia a Dune.
I les múltiples intrigues (també això em recorda Dune amb la seva inoblidable frase "una finta darrere d'una finta darrere d'una finta) que fan que no sigui gens fàcil encertar qui hi ha darrere qui.
Ara a esperar la sisena entrega.
I continuo fent-me creus de la facilitat de l'autor per a desprendre's de personatges aparentment centrals com, per exemple, en aquesta darrera novel·la, John Nieve, assassinat pels seus propis companys en una escena que recorda la mort de Juli Cèsar.
O de crear moments èpics com el del primer vol de Daenerys sobre un dels seus tres dragons, escena que m'ha recordat la primera cavalcada a lloms del cuc d'espècia a Dune.
I les múltiples intrigues (també això em recorda Dune amb la seva inoblidable frase "una finta darrere d'una finta darrere d'una finta) que fan que no sigui gens fàcil encertar qui hi ha darrere qui.
Ara a esperar la sisena entrega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada