dimarts, 9 de juny del 2009

Sayonara Barcelona. Joaquim Pijoan

Acabe de llegir aquesta novel·la premiada amb el Sant Jordi 2006 i m'ha quedat el regust d'obra primerenca amb totes les expectatives i defectes d'aquesta circumstància.

Abraham, un pintor fracassat torna a Barcelona després de 25 anys a fora, viscuts al Japó, on ha refet la seua vida.

Torna per tancar dues ferides obertes:

Una, per demanar disculpes a Mariona, una antiga amiga, a qui va abandonar sense acomiadar-se'n deixant-la embarassada d'un fill seu.

L'altra, per demanar disculpes a Quim, un amic i company de taller, a qui va abandonar sense tampoc acomiadar-se'n, amb un lloguer que l'amic no seria capaç de suportar.

I mentre no aconsegueix localitzar aquestes dues persones, ens va donant la seua visió de Barcelona, la visió ja d'un estrany, d'un occidental orientalitzat que no acaba de comprendre les coses que veu mentre passetja i fa gestions per la ciutat.

També ens ofereix una visió bastant acceptable sobre l'evolució dels "fills del 68" i el seu aburgesament (o no, com en el cas de Quim)

Finalment, acomplerts els seus dos objectius, retorna al Japó, a la seguretat i tranquilitat de la seua actual parella, Michimo.

La història oscil·la entre la crítica a una Barcelona cada cop més irlandesitzada (podia haver donat més joc), l'estranyesa davant d'uns costums als que ja no n'està avesat (no he llegit suficient literatura japonesa com per jutjar si és acertat o no), i alguns intents d'introduir un narrador extern (superflus i inacabats).

A banda de tot, la tornada es converteix en una nova fugida d'una cita demanada pel seu antic amor en un capítol que ni encaixa ni és explicat en la novel·la.

I algunes disquisicions sobre art que em semblen molt tòpiques.

Encara que és de bon llegir, no la trobe mereixedora d'un premi literari tan important com vol ser el Sant Jordi.

No ho sé. Segur que no sóc un bon crític. Però no puc recomanar-la. Esperem que l'autor haja millorat en les següents novel·les i ja no necessite demostrar res, i es puga centrar en acabar millor les seues històries.

2 comentaris:

colombine ha dit...

Gracias Julio, tus apreciaciones suenan a objetivas..y en mi caso tan convicentes ...que no planteo leerla...

Muchas gracias..
un beso...

Anònim ha dit...

Genial post and this post helped me alot in my college assignement. Say thank you you for your information.