dilluns, 27 d’octubre de 2008

Cazadores de Dune. Brian Herbert & Kevin J. Anderson

Fa una pila d'anys, va caure a les meues mans un llibre de ciència ficció, Dune, que em va semblar esplèndid, tant per la seua factura literària, com per la quantitat de lectures que s'endevinaven sota la seua història.
Aquest llibre formava part d'una trilogia: Dune, El mesías de Dune i Hijos de Dune. Aquesta trilogia, per mi, és una gran novel·la èpica, que no es conforma amb la narració de la ferotge rivalitat entre dos famílies (Harkonnen i Atreides) sota la supervisió d'una tercera (Corrino), sinó que ens parla de la dependència de la humanitat d'una certa droga (l'espècia), produïda pràcticament como a monocultiu en un planeta desèrtic (d'aquí el nom que hom li dóna: Dune), encara que el nom oficial sigui "Arrakis".
Parla també dels habitants "indígenes" d'aquest desert, els Fremen (Homes lliures, evidenment), de la seua rebel·lio, catalitzada pel duc Atreide, Leto, perdedor en la batalla entre Atreides i Harkonnen, i la guerra d'expansió que els hi porta al domini en un curt temps de l'univers, a través d'una yihad.
I parla d'una organització, les Bene Gesserit, que, a través de la religió, intenten dominar el món (l'univers), i d'una organització de transports (La Cofradia) que depèn de l'espècia per realitzar els viatges, però de la qual, depèn la humanitat, ja que si no, quedaria incomunicada i fraccionada.
I de com, l'intent de transformar el desert, està a punt de produir una catàstrofe ecològica, que acabarà amb la producció de l'espècia, i per tant amb la mateixa humanitat.
Vull dir, amb aquests comentaris, que aquesta primera trilogia, no només recordava la Il·líada, on Troya, seria el planeta Arrakis, sinó també, l'Odisea, i l'expansió de l'Islam al segleVIII i la recerca californiana en aquells anys de la psiquedèlia, de drogues potenciadores de la ment, i la preocupació ecològica de la supervivència del planeta.
Frank Herbert, l'autor, va continuar la saga, encara que ja no amb aquesta qualitat, amb Dios Emperador de Dune, Herejes de Dune, i Casa Capitular Dune. Després morí.
Al cap d'uns anys, el seu fill, Brian Herbert, que ja havia escrit alguna novel·la en col·laboració amb son pare, va continuar publicant, aquesta vegada amb la col·laboració d'un altre escriptor, Kevin J. Anderson, segons ells, a través de la ingent quantitat de papers que son pare havia deixat.
Reconec que no arriba a l'alçada de la trilogia original, però estic enganxat, així que vaig llegint conforme van apareixent els nous llibres.
Fins ara, han fet una "preqüela" com a preludi de la saga:
Dune. La Casa Atreides
Dune. La Casa Harkonnen
Dune. La Casa Corrino.
Una altra preqüela, titulada: Leyendas de Dune:
Dune. La Yihad Butleriana
Dune. La cruzada de las máquinas
Dune. La batalla de Corrin
y últimament, el llibre que m'ocupa, i que acabe de llegir, continuació dels llibres de son pare, que ells anomenen Crónicas, i que ha estat
Cazadores de Dune.
Aconselle els tres primers. Els altres, bé, sóc un friquie de Dune.
Ah, les pel·lícules que s'hi han fet, una de David Lynch, i una minisèrie a la tele, no li fan honor a la primera tril·logia.

7 comentaris:

Uru ha dit...

Aquest és el tercer cop que t'escric aquest comentari. Ha plogut molt aquí i se'ns va la llum tot de cop.
Avui crec que ja no hi haurà problema... espero...
Doncs bé! T'explico!
Dune és una de les meves obres de ciencia ficció preferides. Tot i això vaig llegir fins a la cuarta entrega. Després s'em va fer un tant pesat.
A la Universitat, en un treball, ens van dir que analitzéssim la nostra peli preferida. Vaig escollir Dune, de Linch. Em va encantar la adaptació que va fer de la novel·la. Tot i que només del primer llibre.
També m'agrada molt Orson Scott Carr, Assimov (tot un clàssic) i molts d'altres.
Has llegit "El juego de Ender"? i la saga de los "Heches"?
Ara fa molt que no trobo res que m'agradi, de ciencia ficció, però és un dels gèneres que més disfruto.
Gràcies per fer-me memòria de Dune!
Molts petons

jpolinya ha dit...

No sé quantes vegades he llegit els tres primers llibres de Dune, possiblement tantes com he llegit Le petit prince de Saint-Exupery. Crec que és una de les grans novel·les que s'han escrit.

No he llegit El Juego de Ender, però sí la saga de los Heeches, de Frederik Pohl, de qui fa al juliol d'enguany vaig pujar dos contes: "Los brujos del Recodo de Pung" i "El mantenimiento de la paz" que si no has llegit t'aconsello.

Quant a Assimov, què vols que et digui? la seva Fundació és genial, sobretot al principi, perquè ja després acaba fent-se pesat.

I un altre dels meus preferits és Arthur C. Clarke, en general totes les seues novel·les i contes, però si tingués que elegir em quedaría amb la saga de Rama.

Besos

Uru ha dit...

Sí els tres primers son els millors. El primer llibre el tenia completament subrallat en llapis. Malauradament el vaig deixar i... ja saps! snif!
El petit príncep... el vaig llegir de petita, de joveneta i ara de gran, fa relativament poc que... el vaig tornar a disfrutar.
Et recomano el Juego de Ender, després segueix amb "la voz de los muertos" que també està bé. Però el millor és el primer i el tercer, et passo la llista:
1- el juego de Ender
2- La voz de los muertos
3- Ender el genocida
4- Hijos de la mente
5- La sombra de Hegemon
jo amb els tres primer vaig tenir prou.
Miraré Arthur C. Clarke, només he llegit relats d'ell.
Llegiré els contes i tant! de Pohl, la saga dels "heeches" (sort que tu recordes com s'escriu) em va encantar. L'he llegida tota. I també em manquen uns quants... grrrrrrr
Amb la Fundanción coincidim del tot, després ja és massa... però sembre duc al cap la frase del despatx de l'Alcalde "La violencia es el recurso de los incompetentes", l'he feta servir molt, al llarg de la meva vida i això que no soc gens de dir frases d'altres!
Però a Assimov sempre li agrairé el recull de contes de la historia de la ciencia ficció y també "Yo robot" amb els preceptes sagrats dels robots.
Ara no recordo com es titula un altre llibre que em va agradar molt...
Ja t'ho diré! recordo que era un viatjer de l'espai molt estrafolari a qui li encantàven els gats!

Molts petons

jpolinya ha dit...

No seria algun de l'Stanislav Lem?

Per mí és un dels més grans, i no només en ciència ficció.

Besos

Uru ha dit...

Ja taaaa
Es diu "Los viajes de Tuff" és de George R. R. Martin
Enganxa des de la primera ratlla.

L'Stanislav Lem em sona molt. Ja li ho preguntaré a en Lluís. És un amic de tota la vida, lector incesant (penso que com tu) i que sempre ens ha deixat llibres, molts de ciència ficció. Ell té molta memòria i recorda gairebé tots els que m'he llegit jo! (que ell em va deixar, és clar!)

Ah! acabo de publicar un altre capítol. Al final he deixat estar la conversa perque no em surt res de trellat i he continuat endevant. Crec que ja he tornat a recuperar el to. Buf! et prometo que m'ha costat.

Petons

jpolinya ha dit...

Bé, un (pen)últim consell.

Si no l'has llegit, Philip Pullman: La trilogia de la matèria obscura.

Luces del Norte
La daga
El catalejo lacado

No és exactament ciencià ficció, sinó móns alternatius.

Anava a fer-te'n cinc cèntims, però preferesc que la llegeixes.

Besos

Uru ha dit...

Gracies, la meva sogra el buscarà. Com és del Círculo de Lectores, de vegades no sap ja que demanar i ens n'aprofitem tots. Ella també perque així llegeix més coses. És una altra lectora passional.

Més petons