He acabat de llegir el llibre "La sábana santa. Estudio de un cirujano" de José de Palacios Carvajal, eminent traumatòleg. El motiu?, el seu fill Pablo és el traumatòleg de la meua dona, i d'alguna forma m'hi trobava obligat.
Si deixem a banda les presentacions i pròlegs i el capítol d'agraïments, el llibre té quatre parts ben diferenciades:
1.- Definició i història del llençol (o sudari o sindone). La relíquia d'Oviedo, és un mocador que va cobrir el cap de Crist, res a veure amb la sindone de Torí que és el llençol amb què el van amortallar i sepultar. De lectura àgil, i ben documentat, la línea de seguiment d'aquesta relíquia només es trenca dues vegades, però sembla bastant fixada.
2.- Interpretació de les dades que la sindone ofereix des d'un punt de vista mèdic, més encara, des d'un punt de vista traumatològic. El capítol resulta una mica àrid per a una persona no experta en medicina. Però per mi és el millor capítol del llibre.
3.- Capítol dedicat al què diu la ciència sobre la sindone. Aquest capítol l'he trobat redundant i tendenciós. Dedicat a rebatre els resultats de la prova del C-14, no m'ha quedat clar si perquè la prova va estar mal feta, o perquè fou una estafa, o perquè el C-14 no serveix, o perquè la calor d'un incendi va rejovenir la tela a efectes del C-14. Queda clar que hi han altres mètodes. La conclusió a què arriba és que la sindone és del temps de Crist
4.- Un capítol dedicat a parlar de la resurrecció, a càrrec d'un jesuïta, i des del meu punt de vista d'argumentació absolutament feble. Parlar de física quàntica per dir que la resurrecció és possible, em sembla molt forçat.
En poques paraules, un llibre per convèncer els ja convençuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada