Jack, el narrador, acaba de fer cinc anys i el seu món es redueix a l'habitació tancada on hi viu, junt amb sa mare, des que va nàixer.
Una habitació menuda amb un armari, un llit, una taula, una petita cuina, un lavabo i una claraboia des d'on, si no està núvol ni plou, poden veure el sol i la lluna.
Un misteriós "Vell Nick" els hi porta, setmanalment, menjar i alguna que altra cosa que li demanen a una llista que Jack anomena "el gust del diumenge",
Una televisió li permet observar altres planetes (canals) amb gent i coses imaginàries (de la tele) ja que no hi són a l'habitació.
Moltes nits, el vell Nick, visita sa mare mentre ell roman tancat a l'armari, fins que aquell se'n va.
Fora d'aquests escasos elements, reals (l'habitació) i imaginaris (els mons de la tele) hi ha l'espai exterior inabastable o no hi pot viure res.
Un dia, el xiquet, a través d'un pla ordit per sa mare, aconsegueix escapar-se i que la policia els rescate, ell i sa mare.
I comença el dur i dolorós i llarg aprenentatge del món exterior. I la por. I la necessitat de tornar a l'úter/habitació tancada.
Inquietant novel·la amb un final esperançat malgrat tot.
Personalment, m'ha deixat corprés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada