En la corte de Ronnie. John Le Carré

Que John Le Carré és un gran novel·lista, no en tinc cap dubte. Fins ara només havia llegit novel·les. Aquest llibre, que la contraportada presenta com a autobiogràfic, no m'ho sembla realment. Perquè el personatge principal no és ell, sinó son pare. Son pare, un estafador impenitent, i com a tal, un narrador de primera, tot i que no literari, és blasmat, però tanmateix estimat, per un fill que l'odia cordialment, que no el voldria a prop, però que, com tots aquells que ell denomina com la cort de Ronnie, també ha sucumbit al seu encís, manta vegada.

Alliçonador.

Diez veces siete. Maruja Torres

Una revenja, un passar comptes, amb forma d'autobiografia. Amb El País, amb sa mare, fonamentalment. Però també un cant a l'amistat, a l'orgull del treball ben fet, a la fidelitat a un mateix, a la supervivència malgrat tot.

Una reordenació de la vida, amb múltiples flashbacks, en trams de set anys. Interessant, quasi quasi apassionant, m'atreviria a dir.

Llegible. Recomanable inclús per a una generació com la meua, la dels que ja hem fet els seixanta.

El secreto del calígrafo. Rafik Schami.

La desaparició, al Damasc del anys cinquanta, de Nura, la dona d'un famós cal·lígraf, els rumors que aquest fet originaran, i les conseqüències per als seus protagonistes, li permeten a l'autor aprofundir en la societat pluriètnica i pluricultural damascena de l'època.

Així, anirem assistint a l'evolució de Salman, un xicot cristià; de Karam, propietari d'un cafè; de Hamid, el cal·ligraf i de la pròpia Nura. Tots ells amb unes relacions més o menys complicades amb les seues respectives famílies.

Història d'amors correspostos i no correspostos, d'amistats, de fanatismes i de toleràncies, de colps d'estat, conspiracions i societats secretes i, sempre planant per sobre totes les històries, la cal·ligrafia.

Una novel·la apassionant d'un autor apassionant.

La delicadeza. David Foenkinos

Feia temps que tenia pendent de llegir aquesta novel·leta de la que me m'havien parlat bé.

Amb uns personatges excessivament esquemàtics: una jove que ha enviudat fa pocs més, el seu cap a l'empresa on treballa i un jove empleat de l'equip que ella mateixa capitaneja, ens mostra com ens pot assaltar l'amor i de quantes maneres: a primera vista (el difunt marit) o amb la persona més impensada (el company de feina). Com la timidesa pot ser un actiu tan important com el festeig. Però sobretot com la delicadesa és fonamental per a cimentar una relació estable.

De bon llegir, no passa de ser un conte allargassat, una faula romàntica.

Anna Karénina. Lev Tolstoi

Una altra novel·la russa magnífica i grandiosa. La vida d'unes quantes famílies de la noblesa terratinent a la Rússia de finals de segle XIX, relacionades entre elles per lligams familiars, permet a l'autor fer una dissecció de la Rússia de l'època, així com expressar les seues dèries polítiques, filosòfiques, socials i religioses.

Anna Karènina, amb el seu amor contracorrent per Wronski que acabarà conduint-la al suïcidi, Levin i Kitty, amb el seu apassionat amor, reblit de gelosies i malentesos que, tanmateix sobreviurà al camp, lluny de la "civilitzada" vida dels urbanites de Moscou i Sant Petersburg. Aleksei, el marit d'Anna, oscil·lant entre el perdó i la venjança. Stepan, que enganya Dolly, la dona, però que, tanmateix no sabria viure sense ella. I els dubtes religiosos de Levin...

Tots ells personatges d'una complexitat extraordinària, personatges vius que ens encomanen les seues inquietuds, les seues aspiracions, els seus dubtes.

El que deia, una novel·la magnífica, grandiosa, imprescindible.