Revival. Stephen King

Novel·la que suposa un clar homenatge a les històries de H.P. Lovecraft i de E.A. Poe. Amb una trama potent com sol ser habitual en aquest novel·lista, també peca d'un excés de pàgines com, per desgràcia, també és habitual en ell.

De qualsevol forma, el llibre resulta interessant tot i que tòpic.

Per incondicionals.

Carrie. Stephen King

Coneguda novel·la del famós autor, la qual encara no havia llegit. Plantejada com un reportatge sobre uns fets ocorreguts no fa gaire temps conta la història d'un assetjament escolar i les seues catastròfiques conseqüències. Però també la ceguesa de les comissions d'investigació i la seua obsessió en intentar trobar un cap de turc per explicar l'inexplicable.

Correcta.

El misterio de Salem's Lot. Stephen King

Una correcta versió actualitzada del Comte Dràcula. Una mica llarga, potser, però correcta. Uns personatges una mica esquemàtics: el novel·lista, la seua núvia, el professor, el metge, el capellà catòlic, el xèrif... I els paisatges i l'atmosfera de Maine que tant li agraden a l'autor. Una de les novel·les més conegudes i emblemàtiques de Stephen King la qual, tanmateix, encara no havia llegit, però, sota el meu punt de vista, no precisament de les millors.

De qualsevol forma, una digna lectura d'estiu.

Historias fantásticas. Stephen King.

Una col·lecció de relats i poemes (no ho sabia que S. King també n'escrivia) una mica poti-poti i amb menys qualitat de la que sol. Temes molt visitats i als que no aporta gran cosa, com a L'home que no volia encaixar mans (l'home subjecte a una maledicció) o La imatge de la mort (l'espill que anuncia la mort); i algun conte interessant com L'ordinador dels déus (un ordinador que interactua amb la realitat) o el Repartiment matutí (desconfia del camió que reparteix la llet fresca de matinada). Inclús un conte de ciència-ficció a l'estil de les Cròniques marcianes de R. Bradbury.

Decebedor.

El gran dios Pan. Arthur Machen.

Sens dubte la millor novel·la de terror d'aquest escriptor galès, almenys de les que jo li he llegit. Estructurada com una petita col·lecció d'històries que van confluint, a poc a poc, en un final no per esperat menys efectista.

Com sol passar en aquest gènere, el màxim exponent del qual és H.P. Lovecraft, la moral de la narració és que la nostra civilització és increïblement fràgil i inestable. Que els monstres hi són al nostre costat, a l'altra banda de l'espill esperant impacients que els evoquem, i que resulta terriblement perillós despertar-los.

Recomanable només per als addictes.

Doctor Sueño. Stephen King.

Anys després que el petit Dan Torrance aconseguís sobreviure junt amb sa mare al desastre de l'hotel Overlock, el menut del "Resplendor" s'ha convertit en un alcohòlic que ha tocat fons.

Malgrat tot, com la major part dels personatges protagonistes de King, no deixa de ser un boy scout que, entre gatera i gatera, ajuda els moribunds a traspassar.

Però una xiqueta que, casualment, és una desconeguda i inesperada neboda per part de pare, és amenaçada per una colla (el Nus Veritable) d'ésser vampírics que s'alimenten del "resplendor" que alguns xiquets com ell mateix, o la neboda Abra, tenen.

I el que sempre havia intentat evitar, la tornada als llocs de la infància on va patir la tragèdia narrada a "El Resplendor", esdevindrà indispensable.

Una novel·la eficaç com acostumen a ser les de l'autor.

Dolores Clairbone. Stephen King

Llarg monòleg-confessió de Dolores, acusada de l'assassinat d'una vella i rica dona a qui ha servit durant molts anys. Terror i bogeria dosificats en un conte allargassat artificialment i innecessària.

Es deixa llegir, però es fa llarg.

Los Lagolieros. Stephen King.

Una història, aquesta dels Langoliers (no sé per quins set sous l'han traduïda al castellà com a Los Lagolieros, així, sense "n"), que em recorda la famosa sèrie televisiva "The Twilight Zone", titulada ací sota el títol de "Dimensió Desconeguda".

Perquè d'això tracta exactament. Un viatge nocturn en avió desembocarà en una altre lloc, una altra dimensió, on els pocs supervivents d'una massiva desaparició de passatgers, aconseguiran aterrar en un món buit i a punt de l'extinció. Un món amenaçat per unes espaordidores criatures que tot ho devoren.

Aquest grup de persones, malgrat la por que inevitablement pateixen, malgrat les quasi insalvables dificultats, i sota el lideratge d'un agent secret i el mestratge d'un escriptor de ciència ficció, aconseguiran invertir el sentit del viatge i tornar al món abandonat, o un de molt similar (això no queda gaire clar a la novel·la) no sense algunes pèrdues en vides humanes.

Interessants les al·lusions a una altra famosa novel·la de SF: Flatland d'Edwin Abbot Abbot. Tot i que a mi m'ha recordat una petita novel·la de Jules Verne: Héctor Servadac.

Los misterios del gusano. Stephen King

Un altre conte curt (com el fa poc comentat en aquestes pàgines: "El gos de la polaroid") digne de formar part del corpus literari que coneixem com a mites de Cthulhu. Am la diferència que, a diferència del citat, aquest és prou més gòtic.

I és que, com la del xiprer, l'ombra de l'escriptor H.P. Lovecraft és allargada.

Alumno aventajado. Stephen King

El sociòpata naix o es fa? Aquesta història, sense cap intervenció sobrenatural, del prolífic autor de terror, Stephen King, ens conta la relació entre un adolescent americà de bona família i un vellet de fosca història, antic nazi que havia estat comandant a un camp d'extermini.

La relació entre ambdós protagonistes anirà alternant la dominació de l'un sobre l'altre i els impulsarà tots dos a l'assassinat indiscriminat de captaires.

La pregunta que plana sobre tota aquesta narració és única i senzilla: Com han arribat a aquesta situació? Com, per quin motiu, un xicot que ho té aparentment tot acaba esdevenint un monstre sanguinari?

D'alguna forma m'ha recordat "Cal que parlem de Kevin" de Lionel Shriver, tot i que aquesta resulta molt més profunda i real i àdhuc terrorífica.

Almuerzo en el restaurante Gotham. Stephen King

Un conte curt del famós autor de terror, Stephen King. Típic del seu corpus literari: la persona que, desgraciadament, es troba on no li convé, en el moment menys esperat i la seua reacció davant l'inesperat.

A diferència d'allò que acostumen altres autors, la seua heroica reacció no li servirà de res. O potser sí. Qui sap.

Afortunadament no ha fet una novel·la llarga, d'aquesta historieta. Cosa que se li agraeix.

El perro de la polaroid. Stephen King.

Feia temps que no llegia una novel·la de terror, de les clàssiques de S. King. I me n'adone tot allò que el terror actual li deu a H. P. Lovecraft i els seus mites de Cthulhu.

El gos de la polaroid és la història d'una porta oberta al desconegut, una porta interdimensional que funciona només en una direcció. Una porta per on intentarà colar-se, foto a foto, una espantosa criatura, un horrible gos que tampoc no ho és exactament, un dhol com els que Lovecraft insinua, i que està intentant saltar sobre el protagonista.

A diferència, tanmateix de Lovecraft, King ens mostra la seua faceta optimista, on el protagonista no mor ni acaba boig, sinó que madura i aconsegueix guanyar la partida.

Clar que, no ens il·lusionem en excés. Tot és provisional i quan una porta es tanca, sempre se'n pot obrir una altra.

La historia de Lisey. Stephen King

Feia ja temps que no llegia cap novel·la del prolífic Stephen King. La lectura fa dos anys i mig de la sèrie "La Torre Oscura" -possiblement la millor cosa que ha escrit i que escriurà- m'havia deixat assaciat per una temporada.

Fa poc em vaig baixar aquesta novel·la "La Historia de Lisey" on torna a introduir-nos en aquesta cruïlla terrorífica (aquí es mostra clar hereu de Lovecraft) entre dos mons que per a certa gent inestable psiquicament, són transitables a través del lleuger tel del son al punt del despertar.

La història de Lisey, és la d'una vídua d'un escriptor de fama, la qual, davant d'una refotuda crisi existencial decideix retornar al món fantàstic de l'home, malgrat tots els riscs, entre els quals la locura no serà pas el més important, cosa per a la qual necessitarà anar recordant a través d'una gimkana que la durà als límits de la follia, i que, un cop guarida, serà capaç de retornar al nostre món, no només sencera sinó amb la possibilitat de tancar les portes.

D'alguna forma m'ha recordat històries com la de Vértigo o la de Marnie la ladrona. Però sobretot m'ha recordat el millor Lovecraft.

I és que Stephen King, i les seves obsessions, van donant a poc a poc, no només un gran escriptor de best-sellers de misteri, sinó un gran escriptor a seques.