Com ja he dit a l'entrada anterior, he passat uns dies, quinze, a Cantàbria, i, entre excursió i excursió, m'ha donat temps de llegir aquesta col·lecció(trilogia amb afegitó més ben dit, ja que les tres primeres narracions (El cas Bourne, el mite Bourne i l'ultimàtum Bourne) degudes a la ploma de Ludlum, són bastant diferents a La traició de Bourne de Ludbaster. (Per cert, me n'adone que n'hi ha una altra anterior, també de Ludbaster, que se m'havia passat: El llegat de Bourne)
Com que havia vist prèviament les pel·lícules de Bourne imaginava que aquestes seguien a major o menor fidelitat les novel·les. La meua sorpresa ha estat majúscula. Només la primera pel·lícula hi té relació. Les altres dues pel·lícules són continuacions de la primera, però en cap cas transcripció o adaptació de les novel·les. I és una llàstima, perquè tenen qualitats cinematogràfiques que ho permetrien.
Història basada en un personatge amb personalitat múltiple que, accidentalment, pateix una amnèsia que l'obligarà a reinventar-se per sobreviure, al mateix temps que escapa dels seus "creadors" que intenten eliminar-lo. Aquest seria el primer llibre, on haurà de sortejar no només la persecució del seu objectiu, el terrorista Carlos, sinó la del servei secret americà que és qui li ha marcat el mencionat objectiu.
Quant al segon llibre, els serveis secrets americans, faran desaparèixer la seua dona i els seus dos fills, reproduint així els seus orígens, i obligant-lo a deixar sortir la seua personalitat d'assassí, per utilitzar-lo en una crisi xinesa. Serà ajudat pels seus amics Conklin que en l'anterior llibre intentà matar-lo i per Mo, el psiquiatre que el va tractar a la primera narració.
Al tercer llibre, és ell l'amenaçat directament per Carlos, cosa que el farà tornar a l'acció, novament en una de les personalitats assassines, per intentar acabar amb el terrorista internacional, ajudat pels seus grans amics Concklin i Mo.
D'alguna forma, en aquesta trilogia l'hem vist créixer ajudat per la seua dona i els seus amics, amb unes trames endiabladament complicades, però amb una consistència psicològica que trobe a faltar en el llibre de Ludbaster on el personatge és molt més lineal, com un 007 qualsevol guiat no tant pel patriotisme com per l'amistat, però a qui no li sap gens greu assassinar, cosa que no passava als llibres anteriors. Potser siga perquè m'he perdut un llibre (El llegat) que intentaré llegir abans de fer-li la creu a Van Ludbaster.
Aconselle les novel·les de Ludlum, com a lectura d'estiu. Sense més complicacions.
Com que havia vist prèviament les pel·lícules de Bourne imaginava que aquestes seguien a major o menor fidelitat les novel·les. La meua sorpresa ha estat majúscula. Només la primera pel·lícula hi té relació. Les altres dues pel·lícules són continuacions de la primera, però en cap cas transcripció o adaptació de les novel·les. I és una llàstima, perquè tenen qualitats cinematogràfiques que ho permetrien.
Història basada en un personatge amb personalitat múltiple que, accidentalment, pateix una amnèsia que l'obligarà a reinventar-se per sobreviure, al mateix temps que escapa dels seus "creadors" que intenten eliminar-lo. Aquest seria el primer llibre, on haurà de sortejar no només la persecució del seu objectiu, el terrorista Carlos, sinó la del servei secret americà que és qui li ha marcat el mencionat objectiu.
Quant al segon llibre, els serveis secrets americans, faran desaparèixer la seua dona i els seus dos fills, reproduint així els seus orígens, i obligant-lo a deixar sortir la seua personalitat d'assassí, per utilitzar-lo en una crisi xinesa. Serà ajudat pels seus amics Conklin que en l'anterior llibre intentà matar-lo i per Mo, el psiquiatre que el va tractar a la primera narració.
Al tercer llibre, és ell l'amenaçat directament per Carlos, cosa que el farà tornar a l'acció, novament en una de les personalitats assassines, per intentar acabar amb el terrorista internacional, ajudat pels seus grans amics Concklin i Mo.
D'alguna forma, en aquesta trilogia l'hem vist créixer ajudat per la seua dona i els seus amics, amb unes trames endiabladament complicades, però amb una consistència psicològica que trobe a faltar en el llibre de Ludbaster on el personatge és molt més lineal, com un 007 qualsevol guiat no tant pel patriotisme com per l'amistat, però a qui no li sap gens greu assassinar, cosa que no passava als llibres anteriors. Potser siga perquè m'he perdut un llibre (El llegat) que intentaré llegir abans de fer-li la creu a Van Ludbaster.
Aconselle les novel·les de Ludlum, com a lectura d'estiu. Sense més complicacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada