No sé per quins set sous continue encara considerant Neal Stephenson com un escriptor de ciència ficció. Serà, possiblement, el costum, l'afició que tots tenim a classificar i no sortir-nos-en de les classificacions ja fetes.
Perquè si bé "Snow Crash" o "La era del diamante: Manual para jovencitas", entren plenament en la categoria de la ciència ficció, possiblement dins del denominat cyberpunk, "Anatema" també dins del camp de la ciència ficció ens porta a descobrir, a través de la filosofia platònica, la pluralitat dels universos possibles, o com diríem, la possibilitat d'allò que en la teoria de cordes es coneix com el multivers.
Però tant la magnífica saga coneguda com "El Ciclo Barroco" (vuit llibres farcits d'aventures plenes d'humor i acció) on ens narra, molt ben documentat, per cert, el naixement de la ciència moderna, com en "Criptonomicón", on aprofita les aventures d'uns hackers, per introduir-nos en el naixement de la criptografia moderna i els orígens de la computació, difícilment podrien ser classificades de ciència ficció, en tot cas d'història ficció, si aquest gènere existís.
Avui he finalitzat la lectura de la seua darrera novel·la "Reamde" i l'adjectiu que em ve a la boca és el de trepidant. Una aventura a l'estil de les de Tomb Raider que confie veure algun dia al cinema. Un cúmul de casualitats aniran portant Zula, una xica eritrea de naixement, adoptada per una extravagant tot i que tòpica família americana, de la Colúmbia Britànica al sud de Xina, i novament a la frontera canadenca amb els Estats Units. Segrestada primer per uns mafiosos rusos i més tard per uns terroristes islàmics, anirà arrossegant al seu voltant, un rere l'altre, un incondicional grup de persones disposades a ajudar-la format per dos hackers, un cap de seguretat rus, una noia xinesa, una agent del MI6, un agent de la CIA i, per suposat, els seus parents americans.
Reconec que la història és desficaciada, però, al cap i a la fi, no més destrellatada que un videojoc com el que juga tot el món a la novel·la, aquest T'Rain que ha desbancat el seu directe competidor, el famós World of Warcraft.
Novel·la d'aventures que compleix a la perfecció la seua funció de distreure i atrapar el lector. Literatura menor? Potser, però apassionant.
Perquè si bé "Snow Crash" o "La era del diamante: Manual para jovencitas", entren plenament en la categoria de la ciència ficció, possiblement dins del denominat cyberpunk, "Anatema" també dins del camp de la ciència ficció ens porta a descobrir, a través de la filosofia platònica, la pluralitat dels universos possibles, o com diríem, la possibilitat d'allò que en la teoria de cordes es coneix com el multivers.
Però tant la magnífica saga coneguda com "El Ciclo Barroco" (vuit llibres farcits d'aventures plenes d'humor i acció) on ens narra, molt ben documentat, per cert, el naixement de la ciència moderna, com en "Criptonomicón", on aprofita les aventures d'uns hackers, per introduir-nos en el naixement de la criptografia moderna i els orígens de la computació, difícilment podrien ser classificades de ciència ficció, en tot cas d'història ficció, si aquest gènere existís.
Avui he finalitzat la lectura de la seua darrera novel·la "Reamde" i l'adjectiu que em ve a la boca és el de trepidant. Una aventura a l'estil de les de Tomb Raider que confie veure algun dia al cinema. Un cúmul de casualitats aniran portant Zula, una xica eritrea de naixement, adoptada per una extravagant tot i que tòpica família americana, de la Colúmbia Britànica al sud de Xina, i novament a la frontera canadenca amb els Estats Units. Segrestada primer per uns mafiosos rusos i més tard per uns terroristes islàmics, anirà arrossegant al seu voltant, un rere l'altre, un incondicional grup de persones disposades a ajudar-la format per dos hackers, un cap de seguretat rus, una noia xinesa, una agent del MI6, un agent de la CIA i, per suposat, els seus parents americans.
Reconec que la història és desficaciada, però, al cap i a la fi, no més destrellatada que un videojoc com el que juga tot el món a la novel·la, aquest T'Rain que ha desbancat el seu directe competidor, el famós World of Warcraft.
Novel·la d'aventures que compleix a la perfecció la seua funció de distreure i atrapar el lector. Literatura menor? Potser, però apassionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada