dimarts, 24 de juliol del 2012

Piensa azul, cuenta hasta dos. Cordwainer Smith

Fa molt de temps, allà pels anys setanta, vaig tenir l'ocasió de llegir alguns relats de ciència ficció, d'un autor per mi desconegut, Cordwainer Smith, on unes “subpersones” (animals evolucionats genèticament i ja molt humanitzats, juntament amb d'altres humans estrictes, organitzaven un complot per a adquirir els mateixos drets que els humans humans.

Allò que no sabia, era que aquells contes formaven part de tot un entramat, d'un corpus literari d'alguna forma paral·lel a la “Història del Futur” de Heinlein, o “La Fundació” d'Asimov.

I dic d'alguna forma perquè el substrat és molt diferent, com diferent era, i tant, la trajectòria cultural i vital del doctor Paul Myron Anthony Linebarger que així es deia realment l'autor. Un substrat cultural que definiríem més com a d'europeu que com a de típic americà.

Per cert, malgrat l'època en que van ser escrits i publicats aquests contes, en plena guerra freda, observem una clara admiració pels alemanys i pels xinesos, i la descripció d'una societat on el capitalisme consumista no apareix enlloc que és dirigida per una oligocràcia "la Instrumentalitat" que recorda el despotisme il·lustrat.

*El llibre, primer d'una sèrie de quatre, conté una sèrie de contes que conformen una crònica de la humanitat que s'inicia a finals de la segona guerra mundial i arribarà fins uns quinze mil anys més tard ja escampada per milers de planetes arreu l'univers.

A diferència dels dos exemples anteriorment citats, els de Heinlein i Asimov, els avanços tècnics són assumits com de passada, sent els problemes ètics i morals allò que realment importa a les narracions. En aquest aspecte recordaria molt més els contes i novel·les del gran Philip K. Dick.

En resum, que m'he endut una agradable sensació de descobriment d'una altra tipus de narració, tot i que algunes de les actituds que descriu, com en el conte de “El crimen y la gloria del comandante Suzdal” en aquest moment serien justament proscrites com a radicalment homòfobes.

Clar que, ningú és perfecte.