dissabte, 10 de setembre del 2016

Alicia anotada. Lewis Carroll & Martin Gardner

Martin Gardner ha estat sempre un dels meus matemàtics preferits. Els seus innumerables llibres sobre jocs matemàtics publicats a AE, m'acompanyaren els meus temps a la Universitat.

Encete aquest llibre, comentari sobre els dos contes de Carroll: Alícia al País de les Meravelles i Alícia a través de l'espill, amb unes expectatives que no acaben d'acomplir-se. Malgrat alguna esporàdica incursió seu fons de ciència i humor barrejats, el llibre intenta situar-nos a l'època de l'escriptor i desvetlar-nos el sentit històric de certes frases, paraules o poemes.

Entretingut per aquells que vulguen saber una mica més sobre l'autor i la gestació dels seus famosos i desvirtuats (per la piconadora Disney) contes.

El fracàs. Stanislaw Lem

Una història de ciència ficció realment inquietant. Una expedició intenta contactar amb una civilització extraterrestre. Fracasa. Fi.

Perquè, en aquest relat, allò que menys importa és el que passa -i passen moltes coses, ben documentades- sinó per què passen, per què -i aquest és el missatge pessimista de l'autor- és inevitable el fracàs. Amb tota la bona voluntat del món. Amb totes les passes considerades necessàries per a evitar malentesos.

No importa. Ja podem anar amb peus de plom, ja podem anar com qui xafa ous. El malentès, i amb ell el fracàs, és inevitable.

Stanislaw Lem, com sempre, inclassificable.


Los últimos días de nuestros padres. Joël Dicker

Després d'haver devorat La verdad sobre el caso Harry Quebert, em venia molt de gust saber si havia estat una obra única, una flamerada d'inspiració, o si l'autor era fiable.

Ho és. Aquesta novel·la dos anys anterior, tot i que publicada el mateix any per circumstàncies diverses, ho demostra.

La història d'un grup de la resistència francesa, format i ensinistrat pels anglesos, ens transporta a viure unes relacions complicades entre els components del comando, d'amor, de covardies, d'odis inclús, però sempre d'amistat.

Apasionant

Mercy. George R.R. Martin

Un petit avanç de l'esperada continuació de la saga "Cançó de foc i de gel". La petita Stark sobreviu, amb nom canviat, disfressada, als regnes de l'est.

Sobreviu. Viu per a la venjança.

Et renova les ganes que l'autor publique d'una vegada, el següent llibre de la saga.

Muerte de una heroína roja. Qiu Xialong

Una dona apareix ofegada a un canal als afores de Shangai. El procés d'investigació durà l'inspector encarregat del cas a enfrontar-se a les grans patums del Partit Comunista Xinès. Un inspector no excessivament ben vist ni pels seus superiors, ni pels seus subordinats, al qual, realment, allò que li agrada és la poesia clàssica.

Interessant novel·la negra que recorda l'estil de Hammet, tot i que amb una violència no explícita sinó soterrada.

Los dominios del lobo. Javier Marias.

Novel·la de joventut, ópera prima, d'un dels meus novel·listes preferits en espanyol.

Res a veure amb la seua producció posterior, tan característicament introspectiva. Sembla més bé un collage cinematogràfic amb múltiples històries descabdellades a partir de diversos personatges inter-relacionats entre ells com, a poc a poc, anirem descobrint.

El final, un The End amb posta de sol inclosa, rebla aquesta impressió de guió de pel·lícula dels anys vint.

El jilguero. Donna Tartt

Reprenc aquestes anotacions que he tingut oblidades uns mesos amb una novel·la llegida ja fa uns mesos, la qual comença, i això m'ha impulsat a fer-ho, amb un atemptat a Nova York.

Apassionant autobiografia d'un orfe a causa d'un atemptat al MOMA el qual, d'una forma totalment accidental, s'hi queda amb una petita obra mestra de la pintura holandesa: La cadernera.

Un thriller apassionant, una història d'amor i d'amistat i un capbussó en el món dels antiquaris, de les drogues i de les màfies.

Molt aconsellable.