Carrie. Stephen King

Coneguda novel·la del famós autor, la qual encara no havia llegit. Plantejada com un reportatge sobre uns fets ocorreguts no fa gaire temps conta la història d'un assetjament escolar i les seues catastròfiques conseqüències. Però també la ceguesa de les comissions d'investigació i la seua obsessió en intentar trobar un cap de turc per explicar l'inexplicable.

Correcta.

La isla de Alice. Daniel Sánchez Arévalo

Finalista del premi Planeta 2015, aquesta història es podria molt bé haver titulat La investigació. Un home mor en un accident de cotxe hores després d'haver telefonat dient que tornava. Però l'accident ha tingut lloc lluny d'on, en teoria, l'home hi era. La viuda inicia una investigació en solitari per intentar esbrinar què cony feia l'home fora d'on deia que era, i per quins set sous li havia mentit.

Però les coses no són mai allò que semblen i quan, per fi, la veritat s'obrirà pas la viuda es trobarà davant una doble història d'amor que li confirmarà no solament allò que ja sabia, sinó també allò que sospitava.

Una història d'amor amb un format de thriller clàssic, que absorbeix el lector.

Magnífica.

Hombres desnudos. Alicia Giménez Bartlett

Per Nadal, a la família de la dona, fem l'amic invisible. Enguany he rebut dos llibres, el pack del premi Planeta i el finalista d'enguany. Com no podia ser d'altra manera m'he afanyat a llegir-los. I he començat pel premi, aquest Homes nus tan inquietant.

Un professor de literatura es queda a l'atur. Una empresària és abandonada pel seu marit. Cadascú d'ells veurà canviar la seua vida ajudat per un amic inesperat. Cadascú d'ells navegarà la seua crisi personal de la millor manera que podrà i sabrà deixant-se la pell a trossos. Fins que l'atzar acabarà reunint-los, cadascun d'ells amb els seus dimonis particulars i la tragèdia acabarà sent inevitable.

Una història amb contingut social i que va transformant-se a poc a poc en un magnífic thriller.

House of cards. Michael Dobbs

La llei de la selva o en política tot hi és permès. Llegir aquesta novel·la sobre unes eleccions al Regne Unit guanyades pels pèls i les conseqüències que se'n deriven és com fer un curs accelerat sobre la misèria humana.

Ja Thomas Hobbes va popularitzar aquell famós llatinisme: Homo hominis lupus, però aquesta història va prou més enllà; ens explica el procés i les conseqüències d'una venjança. Una revenja que acaba transformant-se en un assalt al poder i, sense transició, quan aquest ja és a tocar, en una successió de xantatges, i inclús d'assassinats, tot siga a fi de bé.

En poques paraules un magnífic thriller de política ficció que, de ficció en té molt poca, i, de política, un sac.

Més que aconsellable, diria que d'obligada lectura per tot aquell que vulga entrar al joc, o apuntar-se a qualsevol partit.

Enterrado en vida. Arnold Bennett

Un divertiment menor, una mostra de l'anomenat humor anglès que, tanmateix, no acaba d'amagar la seriositat subjacent de la història.

Un pintor famós d'una timidesa més que malaltissa, patològica, que l'ha portat a ser absolutament inidentificable per als seus contemporanis aprofita l'equivocació d'un metge per a usurpar la identitat del seu criat mort i fer veure que el mort és ell. Però, clar, deixar definitivament de pintar no és una opció i, d'altra banda, el seu estil és inconfusible, amb firma o sense, pels ulls d'un expert.

A partir d'aquí la situació anirà complicant-se més i més.

Divertida.

El desajuste del mundo. Amin Maalouf

Un assaig magistral sobre els molts perills de tota mena -i avantatges, tot cal dir-ho- que ens depara l'actual situació de la humanitat. Com ja havia fet amb Identitats assassines, o amb Les Creuades vistes pels àrabs, Maalouf ens mostra que no és només un gran novel·lista o, més ben dit, que és un humanista com la copa d'un pi.

Nadant entre dues aigües, entre dues cultures, entre dues identitats sense renunciar a cap d'elles, ens diu que l'únic camí possible contra la desfeta és la integració, la lluita contra els estereotips, la curiositat i l'interès per l'altre, la cultura compartida.

La solució no serà mai l'aïllament, la globalització és imparable i això és la cara i la creu de la mateixa moneda, el perill i el salt endavant. No podem desaprofitar-ho. Ens hi juguem el nostre futur però, sobretot, el dels nostres fills.

El marciano. Andy Weir

Feia temps que no llegia una novel·la de ciència ficció que em recordés tant Jules Verne. L'illa misteriosa seria una bona comparació de no ser que a "El marcià" el protagonista està tot sol i, més encara, se les ha d'arreglar sol la major part del temps. O qui sap si comparar-la amb "La volta al món en vuitanta dies" només que el nostre protagonista no lluita contra el temps. O sí, però sabent que realment contra allò que lluita és contra la mort.

Científicament correcta, més que correcta perfectament ajustada, no es perd, però, amb disquisicions científiques que només apunta com de passada, però que, ho tinc molt clar, són impecables.

Saber que n'ha fet una pel·lícula el meu admirat Ridley Scott, m'hi durà, indefectiblement, al cinema, per veure com s'ha traslladat aquesta gran història a la gran pantalla.

Una bona novel·la.