La nació dels valencians. Joan Francesc Mira

Que Joan Francesc (Quico) Mira és un dels millors articulistes actuals en català, és cosa que poca gent s'atreviria a dubtar. Que és un dels grans novel·listes que tenim al país, només cal llegir la trilogia de València (Els treballs perduts, Purgatori i el Professor d'història) o Borja Papa, introspectiva autobiografia de Roderic Borja, el gran Alexandre VI que gosà repartir el món entre Espanya i Portugal al tractat de Tordesillas.

A més a més, arriscat i afortunat traductor dels grans clàssics de la literatura occidental, tant del grec (L'Odissea, Els Evangelis) com de l'italià (La Divina Comèdia)

Aquests dies he tingut el plaer de llegir un assaig de fa vint anys, Sobre la nació dels valencians, reeditat fa molt poc i rebatejat amb el nom molt més ajustat de "La nació dels valencians", amb unes poques, escasses, notes a peu de pàgina que no fan sinó refermar allò que, quan va ser publicat, semblaven intuïcions potser agosarades.

No és estrany que, en plena batalla de València, la seua postura moderada desfermara entre certs lectors que tot s'ho queden a ull, agres reaccions contra un contingut que consideraven traïa una pàtria que no acabava d'arrancar el vol. Però ara, ben llegit i paït, des d'una distància temporal que ens permet una certa objectivitat, comprenem que les seues afirmacions no eren sinó el fruit d'una visió crítica, ben cimentada, i que no oblidava mai l'utopia del restabliment, lent però cert, del país.

Un llibre que cal llegir.

El domador de leones. Camilla Läckberg.

Novè llibre de la sèrie Fjällbacka on Erika continuarà ajudant Patrik a les seues investigacions policíaques. L'estructura de la història, com acostuma l'escriptora, combina una història passada que va transcorrent a l'inici de cada capítol i una sèrie d'històries actuals entrellaçades que transcorren simultànies, sense cap separació dins del capítol.

Com sempre, també, Patrik s'enfadarà davant la intromissió de la seua dona Erika, i Erika arriscarà la seua vida fins al punt de posar-se en perill de mort. Les pistes que l'escriptora va deixant ens portaran, els lectors i els protagonistes, a sospitar d'uns i altres fins arribar a una solució final inesperada tot i que no gaire.

Eficaç.

Per amants del gènere.

Aprendre a practicar Mindfulness. Vicente Simón y Christopher Germer

Manual entre autoajuda i propaganda de la meditació des d'una òptica occidental. Supose que convenç als prèviament convençuts.

Cuentos Completos. Primo Levi

Llegir els contes de Primo Levi és llegir la seua autobiografia a petites estampes, contemplar un àlbum de fotos dolorosament confegit tal com proposava Julio Cortázar a Rayuela.

Sobretot si parlem d'un dels seus reculls més important: "La taula periòdica".

Jueu italià al temps del feixisme, supervivent d'Auschwitz, químic, irònic, escriptor.

Supervivent.

Escriptor.

Imprescindible.

Me refiero a los Játac. Carlos Peramo.

Una colla de menuts, companys de col·legi, acaben enfrontats a una altra colla, del mateix col·legi, de matons practicants de bullying. Un d'ells acaba morint d'una pallissa. Els matons desapareixen. Anys després, a través d'un d'ells, el qual actua com a narrador de la història, assistim a les conseqüències del trauma sofert pels supervivents, així com al desconegut desenllaç dels desapareguts homicides.

Interessant novel·la entre psicològica i negra. Història d'un fracàs existencial i d'una venjança reeixida que, malgrat to, no pot ni satisfer ni redimir el passat.

Aconsellable.

El asesino de la Pedrera. Aro Sainz de la Maza

Un inspector de policia esquizofrènic, una subinspectora aficionada a samarretes amb eslògans, un bibliotecari francmaçó, un assassí en sèrie -que acabarà sent-ne dos- particularment sàdic i sanguinari i una relació, només evident per l'inspector, dels assassinats amb la ciutat de Barcelona i amb Gaudí.

La novel·la relata una investigació tenyida de bogeria i obstaculitzada pels companys de l'inspector, així com la cursa desenfrenada per salvar la vida d'una jutjessa, tercera víctima del botxí de la Pedrera, tal com han començat a anomenar-lo els média.

Recomanable pels amants d'aquest gènere de novel·la negra.

Lo que no te mata te hace más fuerte. David Lagercrantz

Una continuació bastant digna de la trilogia Millennium de Stieg Larsson. Possiblement li falte la càrrega ètica i política de les tres primeres, i siga més una novel·la d'aventures (no patiu ni us confongueu, no he dit una novel·la d'aventures més).

Un thriller ben construït, amb el protagonisme d'una Lisbeth Salander no tan neuròtica com Larsson ens la presentava i, per tant, més implacablement venjativa.

I l'aparició de Camilla Salander, la germana bessona de Lisbeth (no recorde res d'ella a la trilogia, però ja fa alguns anys que la vaig llegir, i tinc tendència a oblidar els personatges secundaris llevat que per algun motiu em resulten molt interessants. Una Camilla, absolutament sociòpata, el màxim afany de la qual és matar Lisbeth, cosa que la banalitza i la converteix en un personatge de còmic de Marvel.

Per cert, que Camilla haja escapat indemne de tota l'operació, potser ens estiga indicant la intenció d'una continuïtat de la sèrie. Cosa de la qual no sé si alegrar-me'n o témer-ho.