Hasta aquí hemos llegado. Petros Màrkaris.

Una nova aventura, la desena ja, del comissari Kharitos en una Atenes deprimida per la crisi. Un suïcidi d'un enginyer greco-alemany, deixarà pas a una sèrie d'assassinats reivindicats per un grup desconegut que adopta el nom de "grecs dels anys 50"

No és de les que més m'han agradat d'aquesta sèrie. Però m'ha fet gràcia el final hereu d'aquell famós: "¿Quién mató al Comendador? Fuente Ovejuna, Señor"

De qualsevol forma, un cant a l'emigració ja integrada i capaç d'explicar que ells, i només ells, malgrat la seua condició d'immigrats, són els veritables successors dels grecs dels anys cinquanta.

Recomanable

Sueño en el pabellón rojo. Cao Xueqin

Llarga, quasi interminable història, ambientada en la Xina aristocràtica del segle XVIII. I vull insistir en aquest concepte: "aristocràtic" perquè l'exhaustiva descripció, quasi quasi d'espill, de les activitats del grup de joves que configura la narració, ens resulta tan llunyana com el món de les novel·les de cavalleria.

Però, malgrat tot, a pesar d'aquesta llunyania existencial, tot i la proliferació de persones, de generacions, d'actituds malaltisses davant la vida, l'autor ens mostra amb habilitat les esquerdes que estan apareixent en un món condemnat a l'extinció.

Un clàssic de la literatura xinesa ple de referències literàries, mitològiques i històriques, però també d'un feminisme avant-la-lettre, de rebel·lia contra les severes reglamentacions del confucianisme.

Després d'aquest tour de force de més d'un mes de lectura en ple estiu, m'han vingut ganes de tornar a llegir un altre clàssic tan o més gran que aquest, el Viatge a l'oest: Les aventures del rei mico.

Però amb aquesta calor en llegiré algunes de més lleugeres que he anat acumulant aquests darrers mesos.

Ofrenda a la tormenta. Dolores Redondo.

Apassionant final de la trilogia del Baztán.

Amb algun que altre element màgic heretat de la història contada als dos llibres anteriors (la relació de la inspectora Amaia amb el seu antic mentor al FBI, amb sa tia, o amb els antics déus de la mitologia basca: el Basajaun, o Mari), assistim a una investigació clàssica en la novel·la negra, tot i que sobre un grup criminal presumptament vinculat a la bruixeria.

Una crisi familiar (entre les tres germanes), una crisi de parella, un talp inesperat, successius fracassos que van conduint la investigació cap a un atzucac. I un final en clímax ben resolt.

Continue aconsellant aquestes tres novel·les que conformen una sola història màgica i negra. Bona novel·la policíaca, de realisme màgic i deutora de la mitologia basca.

Legado en los huesos. Dolores Redondo.

Tot i que aquesta segona novel·la de la trilogia del Baztán, hom pot considerar-la una història completa i autosuficient, m'atrevesc a assegurar que les relacions entre aquesta, l'anterior i, previsiblement la següent, facen totalment aconsellable la lectura consecutiva de les tres.

Si en la primera, El Guardià invisible, assistíem a la ruptura del bloqueig infantil que patia la inspectora Amaia, en aquesta la màgia -i no només la literària-, la mitologia adquireix carta de naturalesa.

I quan parle de màgia i de mitologia no vull dir que aquesta novel·la no continga tots els ingredients d'una bona novel·la negra. Cert que l'inductor és una persona ressentida, intel·ligent i manipuladora, però persona de carn i ossos, al cap i a la fi, però tant l'amenaça que sobrevola Amaia i el seu fill, com els ajuts que rep excedeixen el camp psicològic entrant en el terreny màgic de la mitologia.

Apassionant.

El guardián invisible. Dolores Redondo.

Primer llibre de la trilogia del Baztán. Una història policíaca sobre un assassí en sèrie ambientada a Elizondo, a la vall del Baztàn. Amaia Salazar, inspectora de policia, oriünda d'Elizondo, és encarregada de la investigació d'un crim comés al seu poble. Aquesta circumstància l'obligarà a enfrontar-se amb els seus fantasmes personals, al xoc post-traumàtic d'un incident patit a la seua infància.

A diferència del que sol succeir amb aquest tipus de novel·les, el lector rep la suficient informació com per anar una mica per davant d'allò que va esbrinant la inspectora.

I tot açò combinat amb una mica de la mitologia de la vall, unes relacions familiars complicades i unes filtracions a la investigació que acabaran precipitant el final en una direcció indesitjada.

Recomanable.

Esfera de Dyson y Mundo Anillo. Jorge Balej

Petit opuscle científic sobre les relaciones entre l'esfera de Dyson, les dimensions i la inestabilitat inherent, i la solució d'un món anell com la relatada en la tetralogia del Món Anell de Larry Niven.

Interessant i curt. Molt curt.

Hijos del Mundo Anillo. Larry Niven

I arribem per fi al final de la tetralogia. Realment una segona part de la segona. Arran de la primera expedició, els habitants dels móns coneguts s'han assabentat de l'existència del món anell. Això fa que vagen acumulant-se naus espacials de guerra en les rodalies. Qualsevol intent d'accés al Món Anell és rebutjat per les defenses anti-meteors que els constructors hi deixaren. Però això és observat pels invasors com una declaració de guerra amb el conseqüent perill de que acaben utilitzant armes d'anti-matèria.

Luís, el titerot i el Kzin hauran de desactivar aquesta amenaça, amb l'ajuda d'un protector.

Aprofitaran, en el darrer moment per escapar tant d'uns com dels altres.

Un digne final.