Todos los casos del agente de la Continental. Dashiell Hammett

Interessant recull compost per dos novel·les: Collita roja i La Maldició dels Dain, i un seguit de contes englobats sota el títol de L'agent de la Continental. La primera vegada que em vaig topar amb aquest autor, veritable creador del que avui coneixem com a novel·la negra, fou a una llibreria, Ámbito, la propietària de la qual era una amiga valenciana, historiadora, Fernanda Romeu Alfaro, on solia recalar les avorrides i grises vesprades de l'hivern madrileny.

La llibreria, com totes solitària i poc concorreguda, la duia un homenet d'edat indefinida, gran amant de la literatura, amb qui, a poc a poc, vaig començar a mantenir llargues i fructíferes converses.

Fou ell qui m'introduí al gènere, del que jo ho ignorava tot creien, pobre de mi, que tot acabava amb Sir Arthur Conan Doyle i Edgard Allan Poe.

Allà hi vaig poder de Collita Roja, La Clau de Cristall, o El Falcó Maltès.

Avui, he tornat a rellegir Collita Roja, recordant alhora els Germans Cohen i la seua magnífica Mort entre les flors basada en aquest relat i el de la Clau de Cristall. No coneixia, tanmateix, La Maldició dels Dain, alambicada història amb estafadors, escriptors, sectes i dones fatals, ni cap dels relats inclosos al recull de contes L'agent de la Continental.

Aconsellable pels amants del gènere.

La última noche en Tremore Beach. Mikel Santiago

Un famós músic en hores de sequera creativa i divorci recent coincideix a Tremore Beach, una solitària platja de Clenhburran, un petit llogaret irlandès, amb una simpàtica parella de jubilats americans que hi viuen tot l'any.

Però el músic pertany a una família els components de la qual solen tenir premonicions i els simpàtics vellets amaguen un secret perillós a la seua vida passada.

Història deutora dels relats de Stephen King, ben travada i agradable de llegir, conté tots aquells elements que esperem d'un relat d'aquesta mena: un nou amor, un perill que va anunciant-se a través de successives al·lucinacions, la incredulitat, l'heroisme i el final feliç.

Agradable de llegir, com dic.

El don. Mai Jia.

Història d'un autista, matemàtic genial i la seua relació amb la criptografia. Ambientada a l'època de la revolució cultural xinesa, cosa que li dóna una mica d'interès suplementari, la història no acaba de convèncer i es fa una mica llarga. M'ha fet entrar ganes de tornar a llegir el Criptonomicó de Neal Stephenson.

Grandes Novelas. H. G. Wells

Em fa certa vergonya reconèixer que mai no havia llegit res de Herbert George Wells. Les novel·les incloses en aquest volum són totes quatre molt conegudes a partir de les múltiples versions cinematogràfiques que, amb major o menor fortuna, se n'han fet: La màquina del temps, L'illa del Doctor Moreau, L'home invisible o La guerra dels móns; quatre grans exemples de la ciència ficció compromesa.

La pauta comuna a totes quatre històries és una enorme confiança en els avanços de la ciència, però, alhora, un pessimisme ferotge respecte al futur de la humanitat. Si en la primera novel·la, la humanitat acaba fraccionada entre els eloi i els morlock, indolents els uns, implacables i sanguinaris els altres, a l'illa del Dr. Moreau, els animals humanitzats acaben revertint a la seua naturalesa primigènia i tot ens fa pensar que l'autor ens augura, als humans, un destí similar. L'home invisible, per una altra banda, comença amb un exercici d'humor, però aquest no és sinó pura façana; la tragèdia s'amaga rere l'aparent omnipotència del protagonista que acabarà morint. Quant a la guerra dels móns, ens salva la campana. Però l'avís és molt clar: a la pròxima, no hi haurà déu que ens salvi.

Quatre històries conegudes, cert, però on, a diferència de les versions cinematogràfiques, no hi han herois salvadors, ni històries d'amor, només el relat d'algun testimoni que s'hi ha vist involucrat i ha aconseguit salvar-se per un afortunat atzar. Res més.

Un clàssic.

El huérfano. Adam Johnson.

La necessitat aguditza l'ingeni. Bé que ho sabien els nostres cantautors en temps, encara propers, de la dictadura. Aquesta història, aquesta distopia que transcorre a la Corea del Nord actual n'és una bona mostra.

Un orfe, expert en Taekwondo, que ha treballat als túnels que travessen la frontera amb Corea del Sud, és enrolat a una barca de pesca amb la missió de efectuar tasques de segrest al Japó. La trobada amb una vaixell de la flota nord-americana ja els hi farà inventar una història inversemblant per salvar la pell. Novament enrolat a la mateixa barca, aquest cop com a ràdio-escolta, la fuga del segon oficial, els hi durà a inventar una altra història encara més extravagant, si cap. Més tard, una visita a Texas, com a intèrpret, i el fracàs de la missió, acabarà duent-lo a la presó.

A partir d'aquí, la història comença a transcórrer a dos nivells: la seua fuga de la presó i substitució d'un comandant d'elit, acceptada por tots, àdhuc per l'Estimat Líder, King Jong-Il, i l'interrogatori posterior, de nou engarjolat a ran de la desaparició de la dona i els fills del comandant Ga a qui havia substituït.

Una història d'amor? També. Però sobretot una història de la realitat canviant de la història al ritme dels desitjos i les instruccions del líder suprem.

He parlat de distopia i afegiré que la veig paral·lela a 1984 de Georges Orwell, o a Spiritus, novel·la, revelació, vestigis d'Ismaïl Kadaré.

Una gran novel·la com les dues citades.

Para leer al anochecer. Charles Dickens

Sempre havia considerat Charles Dickens un autor especialitzat en el melodrama, un narrador de desventures i aventures infantils i/o judicials. I si bé, sempre aflorava un sentit exquisit de l'humor que et feia suportar millor l'acumulació de desgràcies sobre el protagonista, no l'hagués considerat mai un humorista.

Fins avui. Aquesta sèrie de contes sobre fantasmes em semblen d'una ironia modèlica. En cap cas intenta fer-nos por, ni tan sols intenta donar-li versemblança als relats que componen aquesta col·lecció. Tampoc no en nega la possibilitat; com fer-ho en un ambient on l'espiritisme havia arribat a tenir tan immerescut com absurd prestigi?

Contes com "El fantasma en l'habitació de la desposada" on el fantasma que només podrà deslliurar-se de la condemna narrant la seua història a dos persones alhora, fracassa un cop més, o La visita del senyor Testador, on aquest aconsegueix desfer-se'n d'un fantasma, o potser d'un borratxo, o potser d'ambdues coses alhora, sense haver de tornar els mobles aliens que, a poc a poc, ha anat traslladant al seu pis, ens mostren el fi sentit de l'humor d'aquest enorme escriptor.

Per passar una bona estona.

Mr. Mercedes. Stephen King

Stephen King, a poc a poc, va abandonant l'escriptura de terror i de misteri i establint unes narracions cada cop més completes literàriament parlant. En aquest cas King aborda una història d'investigació policíaca, molt deutora de la novel·la negra iniciada amb Hammet o Chandler.

Un atemptat no resolt contra una cua de gent a l'atur en cerca de treball serà el desencadenant de tota la història.

Un inspector de policia retirat amb tendències suïcides rep una carta de l'assassí. Una carta amb la intenció d'empentar-lo cap al suïcidi que, per contra, li donarà un objectiu vital: la captura de l'assassí. La història anirà accelerant-se fins un clímax marca de la casa, l'intent d'atemptat en un concert de rock, clímax en què finalment no podrà participar a causa d'un infart d'última hora, i que serà solucionat per uns curiosos ajudants, un jovenet veí, estudiant encara, i la neboda d'una amiga -enamorada més bé- morta dies abans pel mateix assassí, amb forts problemes psicològics.

Stephen King demostra una vegada més la seua habilitat i mestria en l'escriptura.

Els amants de la novel·la negra gaudiran amb la lectura.