La de los tristes destinos. Pérez Galdós

Última novel·la de la quarta sèrie -sense ni adonar-me'n quasi, com aquell qui diu, ja en porte quaranta- aquesta vegada sí que sí, Prim acaba triomfant en un dels seus intents revolucionaris.

Any 68. La reina Isabel II, la qual es trobava estiuejant a Donòstia, no li quedarà més remei que passar la frontera. Espanya s'ha quedat sense reina.

L'autor, a través del marquès de Beramendi, protagonista d'aquesta sèrie (José García Fajardo) es mostra summament crític amb l'educació del fill de la reina, el futur Alfonso XII.

Un dels últims protagonistes, el jove Santiago Ibero, com abans havia passat amb Santiuste (ara Confusio) acabarà odiant la guerra i triomfarà sobre la seua família i sobre les convencions socials, tot i que ho haurà de fer voluntàriament exiliat primer a França i més tard a Anglaterra.

Èpic, de nou.

Metamorfosis en el cielo. Mathias Malzieu

Història de difícil classificació aquesta del jove Tom Hematoma Cloudman, el de la inveterada mala sort, el pitjor especialista del món, el dels continus accidents, que un dia després d'un de tants, desperta a l'hospital amb un càncer terminal.

Estranya història d'un amor inesperat que acabarà transformant-lo en un ocell com aquells que l'acompanyaven en els seus espectacles de carrer.

Un conte deliciós amb unes fantàstiques descripcions de la vida a l'hospital.

Prim. Pérez Galdós

Aquest llibre, avui, hagués dut per títol: "Prim o la revolució eternament pendent". Perquè, valga'm déu i quina quantitat d'intentones fallides, de "pronunciamientos" interruptus.

I, enmig de totes aquestes històries, un personatge, un xicot, Ibero, fugit de casa en busca d'aventures, una dona, Teresa, antiga coneguda nostra, que ha anat passant de "protector" en protector, i un altre vell conegut, "Confusio", dedicat en l'actualitat a la redacció d'una Història Lògica i Natural d'Espanya, on la trista realitat queda substituïda per la fantasia de l'autor en vistes sempre d'evitar les guerres que han castigat Espanya des de l'inici del segle.

I, de fracàs en fracàs, la primera república s'acosta.

La noche de los trífidos. Simon Clark

Que, l'any 2001, cinquanta anys més tard, algú escriga la continuació d'un llibre escrit d'un altre autor, el 1951, pot haver estat pensat amb tota la bona intenció com un homenatge, però no deixa de ser un acte fallit, almenys en aquest cas que ens ocupa.

La frescor d'un relat original nascut de la guerra freda, de la por a la guerra atòmica, la guerra química, la guerra biològica, queda substituïda per una narració d'aventures que bé podríem titllar d'antiquada, on el fill del protagonista de l'anterior novel·la, un dels habitants de la colònia que els humans han establit a l'illa de Wight, arribarà, involuntàriament, a Amèrica on hi haurà de prendre partit entre un Manhattan aparentment paradisíac i encisador i una altra colònia, els auto-anomenats llenyataires, uns proscrits qualificats de bandits per les autoritats de Manhattan, però que, no obstant, acabaran mostrant-se com els veritables demòcrates.

I tot, sota l'amenaça dels trífids, aquells vegetals capaços de caminar i d'atacar els homes, que estan competint amb aquests pel domini del planeta.

Prescindible.

La vuelta al mundo en la Numancia. Pérez Galdós

Havíem deixat el mariner Diego Ansúrez ajudant a fugir Juan Santiuste (Confusio) i la seua enamorada. I ara, en aquesta nova novel·la de la quarta sèrie, l'autor pren com a protagonista en Diego per continuar mostrant-nos la història d'Espanya.

Diego s'enamorarà d'una monja escapada del convent on hi era, passarà a viure amb ella, a un poblet de Granada on assistirà a una rebel·lió popular, una revolució social ràpidament ofegada manu militari, i d'on escaparà amb dona i filla. La mort de la dona, i la fugida de la filla amb un xicot peruà, el durà a enrolar-se a la fragata Numància, un dels primers vaixells espanyols de ferro, vapor i veler, amb qui donarà la volta al món.

A Amèrica, la guerra amb Xile i Perú li impedirà retrobar-se, malgrat tots els seus esforços, amb la seua filla, el seu gendre i el seu nét.

Una aturada a Nova Caledònia, li servirà a l'autor per parlar-nos de les paradisíaques illes del Pacífic.

La història finalitza amb l'arribada a port, a Cadis, on trobarà, esperant-lo, filla, gendre i nét.

El día de los trífidos. John Wyndham

M'abellia tornar a rellegir aquesta mítica novel·la de ciència-ficció, de la que només recordava boiroses vaguetats. Publicada l'any que vaig nàixer, 1951, i clara expressió de la por generada per la guerra freda, aquesta narració té el mèrit d'encetar temes que seran represos més tard per altres novel·listes. Com, per exemple, l'efecte social d'una epidèmia generalitzada i massiva de ceguesa (José Saramago: Assaig sobre la ceguesa), la catàstrofe produïda per un accident a les armes biològiques (Michael Crichton: L'amenaça d'Andròmeda)o el món post-apocalíptic (Manuel de Pedrolo: Mecanoscrit del segon origen)

No m'ha defraudat la història malgrat que, si atenem a la diferenciació que un dels grans escriptors de ciència-ficció, Philip K. Dick, fa entre novel·les i contes, açò no seria més que un conte llarg amb uns personatges sense gaire profunditat psicològica.

Carlos VI en la Rápita. Pérez Galdós

1860. Continua la campanya africana iniciada en l'anterior novel·la, narrada aquesta vegada pel "profeta" de la pau, l'enamoradís incorregible (i seductor maldestre alhora) don Juan (Confusio) Santiuste. Amb l'ajuda d'El Nasiry, un altre membre de la família Ansúrez a la qual el nostre protagonista sembla indissolublement lligat, abandonarà Tetuan per arribar a Tànger des d'on retornarà a la península.

En aquest periple haurà tingut temps de lluitar amb Leoncio Ansúrez de qui havia estat deixeble en l'ofici de manyà, d'oblidar Lucila Ansúrez, raptar Yohar, una jueva filla d'un jueu principal de Tetuan, i intentar fugir amb una de les dones del seu protector i amic El Nasiry, anteriorment Gonzalo Ansúrez.

Un cop a Madrid el seu protector i heroi d'aquesta sèrie dels Episodios Nacionales, el marquès de Beramendi, l'enviarà, en missió d'espionatge privat, cap a Tortosa on hi han rumors d'una nova sublevació carlina aprofitant que el gros de l'exèrcit encara s'hi troba estacionat al Marroc consolidant la pau firmada.

Allà trobarà l'Arcipreste, un peculiar i ferotge capellà carlí a qui li seduirà una de les seues protegides, Donata, amb qui fugirà amb l'ajuda de Diego Ansúrez, mariner i membre de la ja citada família.

Ja només ens queda, per tant, conèixer l'últim component d'aquesta original família, Gil Ansúrez, roder abans i ara transformat en drapaire venedor de relíquies falses.