Libertad. Jonathan Franzen

Estem fatalment abocats a repetir els errors dels pares? Hem d'envellir per poder madurar i adonar-nos-en de que potser els errors dels pares no ho eren tant? Som només una continuació inconscient dels nostres avantpassats àdhuc quan ens rebel·lem i fem el contrari del que voldrien?

Al llarg d'aquesta novel·la que retrata la vida d'una família mitja de la costa est dels Estats Units m'he fet repetidament aquestes i altres preguntes similars.

Novel·la d'amors i odis filials i fraternals, de fugides endavant, d'amics que es respecten, s'admiren, competeixen, s'envegen, s'odien i es traeixen successivament i, de vegades, simultàniament.

I, al remat, una convicció: només acabes mereixent la llibertat (i aleshores guanyantla) quan ets capaç de renunciar a ella.

Una bona història feta d'històries intranscendents sense un final definitiu, més bé com si acabés amb uns punts suspensius, amb un "potser continuarà, però ja podeu imaginar com seguirà, sense gaires canvis, sense gaire estridències".

Los apostólicos. Pérez Galdós

Anem acabant ja aquesta segona sèrie dels Episodios Nacionales, on Pérez Galdós ens va retratant la convulsa història del regnat de Fernando VII.

La ferotge lluita entre absolutistes i lliberals continua. El rei s'ha casat amb la napolitana Cristina i això va traduint-se en una suavització de les disposicions i revenges contra els lliberals, cosa que per als absolutistes no significa més que una mostra evident de que la reina és una lliberal francmaçona.

I aquesta vegada sí, el rei té per fi descendència, només que femenina: la futura Isabel II.

Ja en portes de la mort, intentaran convèncer-lo perquè derogués la pragmàtica sanció, la qual, al seu torn, derogava la llei sàl·lica. I tot i que, en un moment de feblesa, ho aconseguiren, va tornar a reinstaurar la pragmàtica i va deixar amb un pam de nas el seu germà Carlos i les forces apostòliques i ultraconservadores que el recolzaven.

I enmig d'aquesta història assistim a la tornada a Espanya del nostre heroi Salvador Monsalud, decidit a casar-se amb Sola. Però com ja hi estem acostumats, ha arribat tard, i la trobarà compromesa amb don Benigno Cordero.

I és que aquest pobre xicot no l'encerta mai. Sembla que l'hagi mirat un tort.

Un saco de huesos. Stephen King

Stephen King és un escriptor eficaç, possiblement no un magnífic escriptor, però sí eficaç. I prolífic. Tan prolífic que, de vegades, agafa una història que no donaria més que per a un conte o, com a molt, per a allò que els francesos anomenen nouvel·le, i l'allargassa fins a construir una novel·la voluminosa de les que tant li agraden.

La història, en aquest cas, la d'un escriptor vidu recent que pateix el bloqueig de l'escriptor. Així que decideix tornar a una casa que ell i la dona van comprar ja fa anys a un poblet idíl·lic de Maine. Allí s'hi trobarà involucrat en la lluita entre una jove mare vídua i el seu sogre per la custòdia de la néta d'aquest.

Però res no és el que sembla, i prompte descobrirà que aquesta lluita està immersa en una història fantasmal d'un crim ocorregut fa molts anys, i una maledicció. I que el poble no és tan idíl·lic com sembla, i que l'estany i el bosc amaguen més d'un secret.

Història de terror amb uns capítols finals trepidants que podia haver estat molt més curta sense perdre gens d'efectivitat. Però supose que cobra per nombre de paraules, i que els seus lectors també esperen aquest totxos.

Un voluntario realista. Pérez Galdós

Història desaforada d'un personatge destarotat. Un pobre xiquet, Pepet Armengol, anomenat Tilín, criat entre monges i destinat a ser el seu sagristà, amb ànsies d'heroisme atiades involuntàriament per una jove monja del convent, s'embarcarà en la rebel·lió catalana tradicionalista i partidària de l'infant Carlos.

Ascensió i caiguda que acabarà amb la seva mort a mans de les tropes reials.

Com a personatges secundaris veurem aparèixer de nou els dos personatges centrals d'aquesta segona sèrie: el lliberal Salvador Monsalud tornat d'amagatotis des d'Anglaterra amb nom fals, amb qui Tilín acabarà bescanviant, a instàncies de la monja, la seva vida, i el tradicionalista Carlos Navarro, Garrote, el seu rival polític i amorós.

Aquesta novel·la és un pas més de la sèrie per presentar-nos els orígens del carlisme.

El hombre que fue Jueves. G. K. Chesterton

Torno a llegir aquesta petita història, aquest "malson" com el qualifica l'autor, El hombre que fue Jueves.

Seria realment possible que la infiltració en una organització criminal fos tan efectiva i completa que la cúpula directiva només es compongués d'infiltrats que ni tan sols es coneixen?

Aquesta és la base. Un policia que ha aconseguit formar part del consell rector de la pitjor organització anarquista de la història, va trobant, en intentar desmuntar l'execució d'un atemptat programat per acabar amb la vida del Tsar i del President de França, que tots els membres del consell són tan policies com ell. Més encara, que tots pertanyen al mateix grup i han estat captats pel mateix misteriós Director.

Però la narració dóna un gir inesperat quan el cap anarquista els confessa que era ell i no cap altre, el desconegut i misteriós director de la policia que els hi va incorporar a la tasca.

Un divertiment amb teologia inclosa i bona cosa d'humor.

El Terror de 1824. Pérez Galdós

Novel·la, aquesta de El Terror de 1824, amb pràcticament un protagonista només, o, per ser més exactes, dos. El mestre Sarmiento, abrandat lliberal en ple temps de domini i represàlies absolutistes, i Sola, aquella noia òrfena protegida per Salvador Monsalud, el qual, actualment, s'hi troba a Londres, exiliat.

Sarmiento, el qual ha perdut el seu fill a la guerra, nou Quixot embogit davant el fracàs de les idees lliberals, és cuidat per Sola, filla d'un antic antagonista polític del mestre, i, ambdós, s'hi trobaran involucrats en una conspiració lliberal amb què no tenen res a veure.

Condemnats a mort, Sola serà salvada in extremis per la seva rival amorosa, Jenara, mentre que Sarmiento acabarà morint penjat a la forca.

Esplèndida l'evolució del preceptor des del ridícul més sagnant a la lúcida dignitat davant la immerescuda mort.

Repeteixo, Sarmiento, un nou Quixot del segle XIX.

22/11/63. Stephen King

Novel·la que m'ha recordat el que per al meu entendre és el millor que ha escrit Stephen King, aquest novel·lista que no pot ser encasellat de cap forma en els contes de terror; em refereixo a la monumental saga de La Torre Oscura.

Centrada teòricament en l'assassinat de JFK, es tracta, realment, d'una història d'amor per damunt del temps i l'espai.

L'existència d'una finestra al passat, porta a un professor de literatura a intentar evitar l'assassinat de Kennedy, cosa que aconseguirà finalment, tot i que al preu de la mort de la seva núvia.

En tornar a la seva època, la nostra, se n'adona que ha canviat el món per a molt pitjor, i que només hi ha una forma de solucionar-ho, però això farà que certes persones que ha anat salvant en la seva aventura, no només el president Kennedy, hauran de complir amb el seu destí.

Recomanable.