Mendizábal. Pérez Galdós.

Aquesta segona novel·la de la tercera sèrie dels Episodios Nacionales m'ha semblat intranscendent, inversemblant i prescindible.

Malgrat el seu títol "Mendizábal" la història deixa molt de banda el personatge del Ministre artífex de la famosa desamortització centrant-se en una romàntica història d'amor entre un xicot que desconeix qui són els seus pares, i que arriba a Madrid sobreprotegit i sobrevigilat per una misteriosa dama desconeguda i una bonica noia òrfena a càrrec d'una comerciant de joies.

A més a més aquesta història d'un romanticisme caduc i incomprensible per a la nostra mentalitat, s'interromp amb l'empresonament del nostre protagonista, Fernando Calpena i el seu amic, el capellà Pedro Hillo.

Haurem d'esperar, per tant, a una pròxima novel·la per saber com acaba la cosa.

Danza de dragones. George R. R. Martin

Acabo de llegir aquesta cinquena entrega de la saga d'espasa i bruixeria "Canción de hielo y fuego" (les quatre novel·les anteriors "Juego de tronos", "Choque de reyes", "Tormenta de espadas" i "Festín de Cuervos" les vaig poder llegir pràcticament d'una tirada) i em torno a treure el barret per la capacitat del novel·lista de crear un món tan complet i versemblant malgrat la multitud d'elements fantàstics que conté.

I continuo fent-me creus de la facilitat de l'autor per a desprendre's de personatges aparentment centrals com, per exemple, en aquesta darrera novel·la, John Nieve, assassinat pels seus propis companys en una escena que recorda la mort de Juli Cèsar.

O de crear moments èpics com el del primer vol de Daenerys sobre un dels seus tres dragons, escena que m'ha recordat la primera cavalcada a lloms del cuc d'espècia a Dune.

I les múltiples intrigues (també això em recorda Dune amb la seva inoblidable frase "una finta darrere d'una finta darrere d'una finta) que fan que no sigui gens fàcil encertar qui hi ha darrere qui.

Ara a esperar la sisena entrega.

Zumalacárregui. Pérez Galdós

Començo la tercera sèrie dels "Episodios Nacionales" amb aquesta novel·la centrada en la primera guerra carlina, més exactament en la campanya basco-navarresa comandada pel general Zumalacárregui fins a la seva mort al setge de Bilbao, amb que acaba aquesta història.

El relat ens mostra les aventures, dubitacions i desficis d'un capellà aragonès, José Fago, un personatge extremat com tants dels que ha anat retratant l'autor al llarg d'aquests episodis nacionals. Dubtes i oscil·lacions sobtades entre la necessitat i justícia de la causa carlina i, per tant, de la guerra i la injustícia radical que la guerra representa, la impossibilitat de que Déu recolzi tanta mort i tanta salvatgina.

Personatge contradictori, quasi quasi bipolar, acabarà morint al mateix temps que el seu amic, el general Zumalacárregui, sense haver pogut trobar la persona que anirà buscant durant tota la narració.