dissabte, 28 de març del 2009

El lado oscuro del amor. Rafik Schami

Fa uns anys, a Coïmbra, de viatge per Portugal amb la família, em vaig quedar bocabadat contemplant com un obrer, a la plaça de la universitat, anava trencant amb un martell pedrots de diversos colors, col·locant-los a continuació sobre el sòl del carrer en una mena d'intermedi entre empedrat i mosaic.

Aquests dies, llegint aquesta novel·la de Rafik Schami, "El lado oscuro del amor" m'ha vingut la mateixa impressió d'acolorit mosaic de capítols, cada un dels quals una història curta, un conte que podria ser llegit independentment, tots ells al servei d'una història d'amor prohibit entre Farid (Romeo) i Rana (Julieta) dins de la història recent d'un país (Síria, però també Líban) on fins no fa res convivien cristians ortodoxos, catòlics, musulmans, asiris, drusos, palestins.

A Rafik Schami el coneixia d'antic, d'un extraordinari llibre de contes: "Els narradors de la nit" que havia estat la meua introducció a la zona.

Més tard, vaig continuar amb un altre escriptor cristià de la zona, aquest libanès, Amin Maalouf de qui aconselle qualsevol dels seus llibres, però possiblement "Orígens", una història de la seua família, novel·lada és clar, seria el millor complement a aquesta novel·la.

No cal que us diga que encara estic enlluernat. Tant que els pròxims posts meus al meu bloc general a la secció "dimecres relats d'altri" durant el mes d'abril el dedicaré a pujar uns quants capítols d'aquest llibre.

dimecres, 4 de març del 2009

Historia de una gaviota y el gato que la enseñó a volar. Luís Sepúlveda

Fa pocs dies, al bloc de Lola, vaig trobar la referència d'un conte que desconeixia: "La història d'una gavina i el gat que la va ensenyar a volar" de Luís Sepúlveda.

Tant el post de Lola com els comentaris dels amics, m'indicaven que es tractava d'una bella fàbula dedicada a l'amistat i el pundonor en l'acompliment de la paraula dada.

Avui, per fi, l'he pogut llegir, i l'aconselle. Zorbas, aquest gat, gros, negre i gras, els seus amics, i el poeta resulten entranyables.

I el final, amb un regust a l'última escena de Casablanca, em sembla rodó.

Jutgeu-ho vosaltres mateixos:

"—¡Vuelo! ¡Zorbas! ¡Puedo volar! —graznaba eufórica desde la vastedad del cielo gris.

El humano acarició el lomo del gato.

—Bueno, gato, lo hemos conseguido —dijo suspirando.

—Sí, al borde del vacío comprendió lo más importante —maulló Zorbas.

—¿Ah, sí? ¿Y qué es lo que comprendió? —preguntó el humano.

—Que sólo vuela el que se atreve a hacerlo —maulló Zorbas
."



Cuentos Completos Volumen 5. Philip K. Dick

Últim volum de la col·lecció, interessant com tota la resta.

La guerra freda ha anat diluint-se, i el perill d'una conflagració nuclear que acabi amb la vida en la terra, deixa pas a unes altres preocupacions com la de l'avortament (hi ha un conte molt bèstia, Las prepersonas, on els xiquets fins a dotze anys han de dur sempre damunt un certificat de ser volguts pels seus pares, ja que en cas contrari són llaçats per un servei de recollida, com els dels gosos vagabunds, i de no ser adoptats en el termini d'un mes, seràn sacrificats), la incomunicació, l'existència de déu, i altres.

La setmana que ve, al meu altre bloc, en la secció dimecres, relat d'altri, pujaré un dels contes que més gràcia m'han fet d'aquest volum: La guerra contra els fnuls. Amb permís del novel·lista, que segurament ho negaria, la meua particular interpretació és que són precisament els petits vicis, els que ens fan créixer. Clar que, això aplicat als invasors extraterrestres...