He dit alguna vegada que sóc un lector omnívor, empedreït, compulsiu. Als catorze anys ja estalviava els diners de l'autobús, tornant a peu del col·legi on feia el cinquè de batxillerat al carrer de Misser Mascó a València, fins a la Malva-rosa on els escolapis tenien el seu seminari. Diners que emprava per comprar-me llibres.
I en quan vaig començar a guanyar un sou estable vaig subscriure'm a un club del llibre i a una col·lecció editorial que completés amb l'atzar, la resta de llibres que anava adquirint per notícies dels papers, o dels amics, o del llibreter (com recorde la llibreria de la meua amiga Fernanda Romeu, "Ambito", i el seu erudit i amigable llibreter)
Dic açò perquè els llibres que llegesc, m'obligue a acabar-los (poques vegades això no ha passat, i citaré com a mostra "Caballo de Troya 1" i algun més que ara no recorde)
Un dels llibres arribats a mi per atzar, a través de la col·lecció "Proa a tot vent" ha estat "El metall impur" de Julià de Jòdar que acabe de llegir.
Un tal senyor Lotari troba un manuscrit que relata un tros de la vida de Gabriel Caballero, un curt període de temps entre la seua incorporació com a empleat d'una fundició prop del Camp de la Bota, a les rodalies de Barcelona, fins a la seua desaparició degut a una riuada. La narració ve intercalada per les investigacions del senyor Lotari, on sembla clar que, tot i que basada en fets reals, els noms, les situacions, i les persones han estat canviats per l'autor.
L'escriptura m'ha semblat freda, distanciada, difícil i una vegada acabada, me n'adono que possiblement hagués estat distint si prèviament hagués llegit dues obres anteriors amb les que aquesta narració constitueix trilogia: L'àngel de la segona mort, i El trànsit de les fades.
